Així queda constatat en la memòria justificativa i econòmica que acompanya el projecte de llei, ara ja a tràmit parlamentari. El text, cal recordar, preveu diferents mesures per garantir que les persones amb diversitat funcional puguin fer una vida tant normalitzada com sigui possible. Entre altres obligacions, fixa que les empreses d’ús públic -tant dependents de l’administració com del sector privat, hauran de fer plans d’accessibilitat en un termini de dos anys i aquests fixaran quines accions han de fer per assegurar el compliment dels drets dels discapacitats. I, lògicament, després hauran de tirar-les endavant.
La memòria parla, per tant, de “costos previsibles, segurs i no quantificats” que estan relacionats amb la implementació de la llei que s’entén, però, que es “caracteritzen per la seva temporalització” i, per tant, es podrà “organitzar i executar les actuacions de forma progressiva i adaptada a les necessitats específiques de cada àmbit”. Això, s’assegura, “garanteix una implementació més eficient i sostenible”.
El document remarca que hi haurà “una especial incidència al sector privat”. Aquest, s’explica, “serà clau per implementar bona part dels ajustos i adaptacions necessaris per garantir l’accessibilitat especialment en espais o servies destinats a l’ús públic”. En tot cas, no serà fins que s’hagin fet els abans esmentats plans d’accessibilitat, amb “inclusió de mesures, calendari i quanties o imports econòmics” quan es podrà avaluar aquest impacte econòmic.
“El cost total dependrà del nombre d’edificis que s’hauran d’adaptar i es pressupostarà en funció de les característiques específiques de cada espai”, es comenta. En tot cas, es recorda que “d’acord amb la normativa vigent, les obligacions establertes pel pla no seran aplicables si la seva implementació suposa una càrrega desproporcionada per als subjectes responsables”, fet que garanteix un equilibri entre les necessitats de fomentar l’accessibilitat i la viabilitat pràctica d’executar les mesures previstes”.
En el document, s’indica que “s’ha estimat que la inversió inicial per als primers anys pot ser important, especialment per a l’adaptació de les infraestructures públiques”. Ara bé, es confia que “els costos es reduiran considerablement amb el temps” quan “es limitaran al manteniment de les mesures adoptades i a l’actualització dels recursos”. Per afrontar aquesta despesa es confia principalment en dues fonts: la recaptació general de Govern i el que es generi via sancions.
Per tant, el document no quantifica el cost global d’aplicar la llei. De fet, pel que fa a xifres, les dona per a accions relativament limitades. És el cas dels costos de la contractació per a la interpretació de la llengua de signes, l’atorgament dels ajuts per a l’adquisició de productes de suport i l’execució de les funcions de la Comissió de Foment a l’Accessibilitat. En aquests casos, la xifra se situa entorn els 72.000 euros.