El text ha quedat enllestit per a la seva aprovació al ple del Consell General, que s’ha de celebrar el 13 de novembre. En línies generals, s’ha treballat amb força consens, tot i que hi ha esmenes que han quedat descartades i, de fet, algun grup ja ha anunciat la voluntat de tornar-les a debatre a la cambra. En total, s’han treballat fins a 103 propostes de modificació. Una de les que s’han acabat sent acceptades -amb l’únic vot en contra d’Andorra Endavant- l’havia presentat el grup parlamentari socialdemòcrata. I ho ha estat tal com es va tramitar.
El que es fa és afegir a la llei una disposició final mitjançant la qual es va una encomana a Govern. Es demana que “de forma simultània a l’aprovació de la modificació del reglament d’accessibilitat publiqui un nou sistema d’ajuts, subvencions i incentius fiscals adreçats a aquelles empreses que hagin d’adaptar les seves infraestructures, productes o serveis a les exigències d’accessibilitat”. En aquest sentit, s’indica que “aquest sistema ha d’incloure, com a mínim, un règim de desgravacions fiscals per a les inversions en accessibilitat i línies de finançament preferencial”.
D’aquesta forma, es busca crear “sistemes de suport” perquè el teixit econòmic “es pugui anar adaptant” als requeriments que marca el text. Això fent compatible que no hagin de suportar una càrrega excessiva i que es pugui donar compliment a la protecció dels col·lectius vulnerables. A més, una segona disposició final incorporada, també a proposta del PS, és la que de demana a Govern “implementar un sistema de representació del sector empresarial per tal que participi en els processos d’elaboració de la normativa reglamentària que ha de desplegar la present llei i que poden impactar en obligacions i càrregues”.
El projecte legislatiu marca l’obligació d’anar adaptant, tant per part de l’administració pública com pel sector privat, els espais, serveis o locals a la normativa que garanteixi una correcta accessibilitat per a totes les persones. Ara bé, el text també accepta que hi haurà casos en què això o bé no serà possible o el seu cost pot ser excessiu. I, per això, obre la possibilitat a fer exempcions sempre que estiguin plenament justificades. I és aquí on, via esmenes en aquest cas només amb l’aval dels dos grups de la majoria (Demòcrates i Ciutadans Compromesos), s’ha definit el concepte de “càrrega desproporcionada” pel qual si les obres necessàries són especialment costoses per a qui les hagi de fer.
En aquest cas, pel que fa a les empreses, es marca que “es considera llindar orientatiu quan aquest cost representi almenys el 10% dels ingressos sempre que representi més del 30% dels beneficis anuals”. Si la comparativa es fa amb el valor de l’immoble o la instal·lació, aquest límit seria “almenys el 20% del valor taxat” i sempre amb criteris “ponderats en funció de la disponibilitat del finançament extern i de l’impacte social i d’ús de l’adaptació, amb el nombre potencial de beneficiaris, el caràcter del servei i la gravetat de la barrera, entre altres extrems”. A banda, també caldrà tenir en compte si existeixen “elements patrimonials o estructurals que impedeixin” aquestes actuacions. Finalment, s’apunta que si alguna de les adaptacions no té prou espai a l’interior de l’edifici, “l’administració competent pot permetre que els elements estructurals ocupin espai públic de forma definitiva amb un permís d’obres menors”.
A instàncies de Concòrdia, un canvi que s’ha introduït fa referència als criteris d’accessibilitat a l’hora d’obrir establiments comercials o negocis. La llei ja marcava que seria necessari obtenir un certificat en aquest àmbit. Aquest, però, no serà necessari “quan el negoci o l’activitat estigui registrat en el domicili i l’activitat es realitzi íntegrament fora del domicili” o “quan el negoci o l’activitat estigui registrat al domicili però pel tipus d’activitat exercida, en remot i de forma digital, no es rebi cap client o usuari físicament en el domicili”. Tampoc caldrà adaptar els espais d’un local on no hi hagi d’entrar cap client. La formació també ha pogut introduir que es deixi negre sobre blanc l’obligació de permetre l’accés de gossos d’assistència al transport públic.
Un altre punt clau de la llei és l’obligació de locals o instal·lacions d’ús públic de presentar un pla d’accessibilitat. Ara bé, al text s’ha afegit que Govern, reglamentàriament, haurà d’establir “supòsits d’exempció” segons la dimensió dels llocs. També s’ha donat més marge de temps per tenir enllestit aquesta feina. La llei original preveia dos anys per tenir el document. Ara es donaran tres i un termini màxim de set per executar les actuacions previstes.
Al mateix temps, el treball en comissió ha reduït les sancions previstes, però ha introduït un sistema per castigar amb duresa la persistència dels incompliments. Així, les multes aniran de 300 a 50.000 euros -originàriament s’arribava als 100.000- però es faculta a Govern a “imposar fins a un màxim de tres multes coercitives mensuals quan continuï la conducta infractora i en cas que no s’atengui el requeriment a l’efecte de posar-hi fi”. Aquestes serien, com a màxim, del 10%, del 50% i el 100% de l’import de la sanció imposada. Si la infracció és per incompliment de les condicions d’accessibilitat, caldrà prèviament a l’inici del procediment, fer un avís a la persona responsable donant un termini d’entre deu dies i dos mesos per fer les correccions oportunes abans de continuar amb el procés.
RESERVES D’ESMENA DEL PS
Prèviament al debat al ple del conjunt de la llei, els consellers generals abordaran la discussió sobre les cinc reserves d’esmena que ha presentat el PS. És a dir, propostes de modificació que han estat refusades en comissió i que es vol intentar que s’aprovin a la cambra, opció, tot s’ha de dir, complicada. Vàries d’elles tenen a veure amb les atribucions de la Comissió per al Foment de l’Accessibilitat. Així, es defensa la viabilitat i la idoneïtat del fet que totes les iniciatives en matèria d’accessibilitat siguin avaluades i validades per aquest òrgan per “assegurar que els projectes compleixin amb els criteris tècnics i legals establerts”.
A més, el text proposa que els comuns, en el disseny i la planificació d’espais i entorns accessibles, hauran de sol·licitar l’assessorament de la Comissió per garantir la correcta aplicació dels criteris d’accessibilitat i la qualitat tècnica de les actuacions. També es planteja des del Govern assumeixi el finançament de la supressió de barreres arquitectòniques i de comunicació, així com l’adquisició i adaptació de vehicles destinats a persones amb mobilitat reduïda.
Igualment, s’estableix que la Comissió pugui emetre informes preceptius i vinculants en aquells casos en què es proposin solucions alternatives als criteris generals d’accessibilitat. Finalment, el partit proposa que, en cas de reincidència per part d’un negoci o servei d’ús públic que incompleixi la normativa, es pugui aplicar una sanció accessòria de tancament temporal de l’establiment fins que es garanteixi el compliment de les obligacions legals d’accessibilitat.