Govern afirma que alliberar els lloguers pot ser positiu per a la igualtat entre homes i dones

La ministra Marsol defensa, en la memòria del projecte de llei, que “la introducció del principi de llibertat de pactes pot tenir un efecte positiu pel que fa a les qüestions de gènere”

Marsol, durant la roda de premsa de presentació dels detalls de la llei de descongelació dels lloguers.
Marsol, durant la roda de premsa de presentació dels detalls de la llei de descongelació dels lloguers. SFG / J.A.VILADOT

Escolta l'article ara…

0:00
0:00

Govern ha afegit un altre argument per defensar el procés de descongelació del mercat de lloguer. Segons assegura la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, arribar a un mercat lliure en aquest àmbit pot ser beneficiós per a les qüestions de gènere, tot indicant que hi haurà més oferta i, per tant, es pot traduir en els preus. Pel que fa al cost que tindria l’aplicació del projecte legislatiu per a les arques públiques s’estima relativament moderat: 10.000 euros per millorar el programa informàtic que gestiona el registre de contractes de lloguer (SICAR) i el sou d’un nou tècnic per al departament d’Habitatge, valorat en prop de 14.000 euros anuals.

Així es pot veure en la memòria explicativa i econòmica que la ministra ha elaborat per acompanyar la tramitació de la llei al Consell General, document al qual ha tingut accés Altaveu. Com és preceptiu, també hi ha una part que analitza com afecta la normativa des de la perspectiva de gènere. I és aquí on Govern fa unes afirmacions, si més no, curioses.

La limitació de l’IPC al 2,5% només s’aplicarà als contractes que s’alliberin durant el 2027; per a la resta, o si el propietari opta per una altra pròrroga tàcita, es podrà aplicar tot l’índex en la renda

Així, s’admet que “les relacions jurídiques relatives a l’arrendament d’habitatge estan influenciades per estereotips de gènere” i que “poden generar discriminacions expressament prohibides” a diferents lleis: la d’arrendament de finques urbanes, la d’igualtat de tracte i no-discriminació i la d’aplicació efectiva del principi d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes. En aquest sentit, es recorda que la bretxa salarial “dificulta l’accés de les dones a l’habitatge de forma independent”.

I és aquí on es fa l’afirmació que, probablement, aixecarà polseguera: “La introducció del principi de llibertat de pactes pot tenir un efecte positiu pel que fa a les qüestions de gènere, ja que, en promoure mesures d’obertura en el mercat d’habitatge, l’oferta ha d’incrementar-se en generar-se més confiança i seguretat jurídica, i alhora això ha de tenir una repercussió en els preus de lloguer”. És a dir, es considera que un mercat lliure pot facilitar que més dones puguin accedir al seu propi pis.

COST ECONÒMIC

La memòria signada per Marsol també avalua el cost econòmic que tindrà aplicar la llei per al Govern. S’entén que l’alliberament progressiu dels contractes no afectarà els ingressos de l’Estat ni tampoc les despeses. Ara bé, sí que s’apunta que caldrà implementar una nova funcionalitat al programari que serveix per gestionar el Sistema d’informació de contractes d’arrendament (SICAR). El cost aproximat serà de 10.000 euros.

A banda, tot i que la gestió d’aquest programari “pot ser assumida pel Departament d’Habitatge”, caldrà ampliar els recursos humans amb una plaça tècnica ja prevista al pressupost del 2026, amb un cost per a aquest exercici de 13.526,52 euros. No s’aclareix si això és el salari total anual o només el que es pagarà enguany, tenint en compte que la persona serà contractada amb l’any avançat.

Tampoc es fa cap estimació sobre l’impacte que pot tenir la modificació de la Llei de l’impost de transmissions patrimonials immobiliàries. S’admet que pot tenir una repercussió però “a hores d’ara és impossible saber quina part  de la recaptació de l’ITP durant l’exercici fiscal immediatament anterior correspon a l’adquisició d’habitatges que estaven arrendats i que es volien destinar a residència habitual i permanent”.

LA CLÀUSULA ‘IRAN’

Altaveu també ha tingut accés al text definitiu del projecte de llei. Un dels darrers canvis que es van introduir és una clàusula que ha d’evitar que si la inflació es desboca per culpa de la guerra a l’Orient Mitjà, els increments previstos per als contractes que es descongelen el 2027 es disparin. Així, s’afegeix la disposició transitòria quarta que estableix que “durant l'any 2027, l'actualització de la renda del nou contracte d'arrendament que es pot formalitzar d'acord amb la lletra a de l'apartat 1 de l'article 1 d'aquesta Llei, es fa d'acord amb el que estableix l’article 2 o 3 d'aquesta Llei, amb la salvaguarda que durant el primer any de repercussió de la nova renda, el percentatge corresponent a l'índex general de preus de consum no podrà superar el 2,5%”.

Ara bé, aquesta mesura no afectarà els lloguers que no s’acullin a la possibilitat de fer-ne un de nou o els que es mantinguin congelats. “Aquesta salvaguarda no és aplicable als contractes que siguin objecte d'una pròrroga tàcita o legal, els quals es podran actualitzar d'acord amb l'índex general de preus de consum corresponent a l'any 2026”, indica.

Per tant, als lloguers que no s’alliberin l’any vinent, sinó els següents -2028, 2029 o 2030), se’ls podrà aplicar tot l’IPC. També serà així si el propietari, en comptes de pactar un nou contracte seguint les regles de joc de la llei, opta per prorrogar-lo de forma tàcita.

Comentaris (4)

Trending