Espot ha estat l’encarregat de reprendre el ple sobre l’habitatge al Consell General. I ha optat, justament, per posar sobre la taula aquest “full de ruta” amb la convicció que “existeixen molts punts de coincidència entre tots nosaltres per aportar i consensuar solucions”. I, a partir d’aquí, obrir la feina de debat amb els grups, que continuï en una taula de diàleg. La idea era plantejar tot un seguit de possibles accions sobre les quals parlar i discutir. Entre les mesures proposades, hi ha dos blocs.
Per un costat, les que s’aplicaran de cara a “protegir” els llogaters, moltes de les quals vinculades a la llei de mesures d’estímul i d’estabilitat del mercat d’arrendaments. Espot ja ha donat per bo que la pròrroga sigui de tres anys -proposta que el PS ha avalat també- i ha apuntat, això sí, quin hauria de ser l’increment a aplicar. Ha advertit que vincular-ho als ingressos de cada llar seria difícil d’aplicar i “obrirà la porta a abusos”. En canvi, tot i que no sigui perfecta, entén que, per ara, seria acceptable establir augments en funció del preu per metre quadrat. Això, justament, s’haurà de negociar a la comissió d’Afers Socials.
Des de l’executiu es considera que ha “arribat el moment” de crear un règim sancionador que castigui els abusos dels propietaris i tampoc es tanca la porta a una limitació de les segones residències o a endurir l’impost a la inversió estrangera immobiliària
Aquest punt, ha indicat, està estretament lligat amb l’augment dels salaris. En aquest sentit, Espot ha reiterat que s’està a l’espera que sindicats i patronals puguin arribar a un acord per aquells sous superiors al mínim en el marc del Consell Econòmic i Social. També ha avisat que, si això no és possible, s’actuarà i, en aquest cas, no es descarta novament una pujada fixada per llei.
Ja fora de la llei, però també en un termini curt, Espot ha avançat la voluntat de crear “un servei permanent d’atenció ciutadana” per poder-se informar en cas d’actuacions dels propietaris que els puguin perjudicar. I ha acceptat que s’estan produint situacions incorrectes, com ara “cartes que s’envien al límit del mòbing immobiliari”. Per això, ha indicat que “ha arribat el moment de dotar-nos d’un règim sancionador que castigui aquest tipus de pràctiques que no són acceptables”.
Ja més a mitjà i a llarg termini, Espot ha deixat clar que “cal continuar amb els incentius fiscals” per aquells projectes que volen tirar endavant edificis de pisos de lloguer. Ara bé, en aquest cas, ja ha acceptat que “des d’una perspectiva estètica es fa difícil que no s’especifiqui que la renda ha de ser assequible”. Ara bé, també ha demanat rapidesa per acordar entre totes les forces “què considerem un lloguer assequible”.
I, pel que fa a aquests incentius, ha remarcat que “qui té més camí a recórrer en aquest àmbit són els comuns”. I, també, ha recordat que són les corporacions locals són les que, privats a banda, tenen terrenys. Per això, ha apuntat que, en aquests dos àmbits, “cal valentia” i atrevir-se des del Consell General a adoptar mesures que obliguin, per exemple, a impulsar més facilitats tributàries -“no és normal que Govern estigui fent exempcions de la seva part de l’ITP i els comuns no ho facin”, ha comentat- o a cedir sòl al Govern per fer promocions públiques.
Espot avisa que l’increment de rendes també està lligat als salaris i ha avançat que mantenen la voluntat que patronal i sindicat acordin augments en el marc del Consell Econòmic i Social; ha avançat, però, que en cas que no hi hagi acord, actuaran i ho tornaran a fixar per llei
El màxim responsable de l’executiu ha indicat també la voluntat de crear “un programa de cessió de pisos buits” a un “fons publicoprivat” que “garanteixi el cobrament del lloguer en cas d’impagament”. Ara bé, també ha advertit que “hem de ser curosos amb la seguretat jurídica” i, per tant, entén que no es tracta tant “d’obligar” als propietaris a posar-los al mercat, com ha reclamat Concòrdia, sinó “incentivar-los”. La mateixa cura, ha indicat, cal tenir amb els habitatges d’ús turístic (HUTs), però ha deixat clar que cal que bona part dels 2.700 actuals i disseminats puguin acabar tornant al règim de lloguer residencial.
Sobre la possibilitat de limitar les segones residències, defensada per Concòrdia i PS, s’ha mostrat obert “a parlar-hi”. Ha posat en relleu que “hi ha països de la Unió Europea, com Malta, que ja ho fan”. Això sí, cal “ser conscients de les conseqüències econòmiques que això pot suposar”. També ha estès la mà a l’oposició per fer canvis en l’impost a la inversió estrangera immobiliària. “Presentin esmenes”, ha demanat, principalment dirigint-se a Concòrdia.
Espot també ha recordat la forta inversió que es farà per tenir un parc públic d’habitatge. I ha garantit que, si cal, no s’aturaran amb els projectes ara en marxa. “Si ens hem d’estrènyer el cinturó en altres àmbits ho farem per seguir amb una dinàmica altament inversora en aquest àmbit”, ha garantit.
En la resposta dels grups, especialment els de l’oposició, s’ha rebut amb bons ulls la proposta d’Espot. Les diferents formacions no han amagat que hi ha diferències, però han acceptat que cal treballar-les i buscar consensos. En aquest sentit, punts com la sortida al mercat de pisos buits, el registre de la propietat o establir unes pròrrogues amb prou garanties per als llogaters. Fins i tot, des de Concòrdia s’ha posat sobre la taula una idea: que aquestes negociacions acabin cristal·litzant en una “llei òmnibus” sobre l’habitatge.
Comentaris (14)