Actualment, el ministeri i la fundació estan negociant un nou conveni, vist que l’actual conclou aquest 30 de juny, i des del departament governamental es vol ser molt curós en la injecció dinerària que calgui fer. I és que Educació, per exemple segons figura en el pressupost per aquest 2023, aportarà a l’escola pràcticament sis milions d’euros. A aquesta partida cal sumar-li les injeccions que es fan des d’Afers Socials i des de Salut, que s’acosten a tres milions més en conjunt.
Per això es pretén que la fundació s’hagi d’arromangar molt més i tenir més ordre del que ja es pugui tenir. I és que el malestar intern que hi ha a tots nivells, sobretot entre el personal, està generant molts dubtes sobre la bona direcció -o no- que tingui la institució, l’única de les seves característiques que hi ha a Andorra i que per aquest motiu ha fet i desfet durant anys sense que s’hagi parat compte en moltes coses.
Les baixes entre els treballadors són constants. Hi ha professionals que entren un dia, és a dir, comencen a treballar en la institució, i en pleguen abans no acaba la setmana de treball. Justament, el clima laboral és objecte d’una pregunta parlamentària feta per Concòrdia, i que ha posat, segons les fonts consultades, molts nervis en la cúpula del centre d’atenció especial. De fet, aquest dimecres els comandaments de la institució van mantenir una llarguíssima reunió per mirar d’embastar una possible resposta sobre la demanda.
El malestar intern és molt evident, i en molts dels programes hi ha situacions irrisòries que s’enquisten i respecte del qual ningú de la direcció assumeix cap responsabilitat. Hi ha alts comandaments amb elevats salaris i molt poca formació pels càrrecs que ocupen i, paral·lelament, hi ha personal que acaba entrant molt més preparat -no sempre és així, també s’agafa treballadors sense cap formació degut a l’alta rotació que hi ha- però que percep remuneracions molt baixes. Tot plegat genera una elevada cremor que està afectant, ara ja, de manera transversal.
Comentaris (16)