Així ho ha desgranat la ministra d’Afers Socials, Trini Marín, en resposta a les preguntes que sobre la qüestió havia formulat el conseller general del grup socialdemòcrata Pere Baró. En l’escrit, al qual ha tingut accés l’Altaveu, s’indica que, actualment, la residència atén un total de 45 persones. D’aquestes, 23 al servei de llar residencial i 22 al de residència assistida.
D’aquests, segons la titular d’Afers Socials, “s’identifiquen quatre persones ateses que presenten circumstàncies diferenciades respecte del perfil inicialment previst per al servei”. És a dir, que estan a la residència, però, vistes les seves circumstàncies personals, no haurien de ser-hi. Govern apunta que “s’està valorant una alternativa més adequada a les seves necessitats”. En aquest sentit, s’explica que “aquests perfils requereixen un abordatge especialitzat i unes mesures d’intervenció específiques, adaptades a les necessitats individuals de cada persona, per garantir una atenció adequada a les seves circumstàncies”.
Davant aquests casos, Baró demanava si Govern tenia disponible alguna alternativa per abordar-los. Aquí és on s’avança que per aquestes persones “es tracten de manera individualitzada per poder assignar el recurs més adient en cada cas” i s’avaluen, segons l’edat, en les comissions sociosanitàries de seguiment de persones en situacions d’elevada complexitat. “En els supòsits en què aquesta atenció no es pugui fer mitjançant els recursos disponibles al país, el Govern, en coordinació amb els serveis competents, pot promoure la derivació a centres especialitzats a l’estranger que ofereixen l’atenció específica que requereix cada situació, tenint en compte sempre la voluntat de la persona”, es comenta.
Ara bé, aquí és on Marín avança que “paral·lelament, el Govern està treballant, conjuntament amb la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell i la CASS, en dos nous recursos específics”. En primer lloc, “una unitat residencial especialitzada per a persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament que presenten necessitats de suport extens associades a dificultats de regulació conductual, emocional o adaptativa”. El nou servei “està orientada a proporcionar un suport més intens que afavoreixi el benestar, la convivència, la participació comunitària i el manteniment de la persona en el seu entorn residencial”.
En segon terme, també s’ha d’impulsar “un servei excepcional de suport intensiu individualitzat, amb dedicació exclusiva, per als casos que requereixen una atenció continuada d’alta intensitat.”. Aquest hauria de permetre “garantir una atenció integral adequada a les necessitats específiques en cada cas sense perjudici que alguns usuaris, per la seva naturalesa requereixin altres alternatives assistencials”.
En l’escrit, Marín assegura que “aquestes iniciatives tenen per objectiu ampliar i adaptar els recursos disponibles per donar una resposta més adequada a les necessitats específiques de cada persona”. I se sumarien a altres ja existents, com la mateixa residència, que compta actualment amb un total de 34 professionals treballant-hi. “La plantilla està formada per auxiliars, monitors, educadors, una psicòloga, un metge referent, un psiquiatre i un infermer o infermera amb presència les 24 hores que aporten una mirada multidisciplinària. A banda, hi ha dues figures encarregades de la coordinació, una de l’àmbit sociosanitari i una altra centrada en l’atenció a la persona. També es disposa d’un servei de vigilància presencial “per oferir un entorn segur durant tot el dia”.
Govern assegura que té constància dels diferents incidents ocorreguts en els darrers temps. “Les situacions d’especial complexitat detectades al servei residencial l’Albó han estat comunicades d’acord amb els mecanismes de coordinació i seguiment establerts entre la Fundació, el ministeri competent i la resta d’agents implicats”, s’indica. Per això, “es mantenen espais de coordinació i seguiment periòdics entre els equips tècnics del servei, els referents ministerials i la resta d’agents implicats, com ara el Servei de Salut Mental”.
Malgrat això, s’admet que cal fer alguns canvis. “Les valoracions tècniques indiquen que els casos d’elevada complexitat requereixen recursos terapèutics diferents dels disponibles en el marc residencial actual”, es reconeix. Per això, “es va acordar amb el ministeri explorar alternatives assistencials més adequades, sense que fins ara s’hagi pogut disposar d’un recurs que permeti la derivació”. A priori, les noves unitats haurien de permetre solucionar aquesta situació.