Segons les dades publicades aquest dilluns pel departament d’Estadística, la protecció social ja representa el 29,6% del total de la despesa liquidada de les administracions públiques, cinc dècimes més que el 2024. També augmenta la despesa per habitant, que passa dels 4.213 als 4.412 euros, un 4,7% més. L’evolució dels darrers anys evidencia un creixement notable: el 2020 es destinaven 228,9 milions a protecció social, de manera que en cinc anys la xifra ha augmentat en 146,5 milions, prop d’un 64%.
La gent gran continua sent, amb diferència, la principal destinació dels recursos. La despesa passa dels 182,4 milions del 2024 als 203,7 milions el 2025, un 11,7% més, i ja concentra el 54,3% de tota la protecció social. En segon lloc se situen la malaltia i la discapacitat, amb 81,9 milions, 5,6 milions més que l’any anterior. En aquest cas, l’increment prové de la despesa vinculada a malaltia, que creix un 12,2% fins als 53,5 milions, mentre que la destinada a discapacitat retrocedeix lleugerament, un 0,9%, fins als 28,4 milions.
També continua guanyant pes l’habitatge, tot i que a un ritme molt inferior al dels dos exercicis precedents. La partida passa dels 29,3 als 30,8 milions d’euros, un 5,2% més, després d’haver pràcticament duplicat la despesa el 2024. D’aquest import, 25,3 milions corresponen a habitatges socials. En perspectiva, el salt és especialment significatiu: el 2022 la despesa en habitatge era de només 3,7 milions, davant dels més de 30 milions actuals.
Per contra, hi ha dues funcions que redueixen la despesa. La destinada a família i fills baixa un 6,6%, dels 14,1 als 13,1 milions, mentre que la de desocupació disminueix un 5%, fins als 2,7 milions. Les prestacions per a supervivents augmenten un 8,9%, fins als 22,6 milions, i les vinculades a exclusió social ho fan un 8,5%, fins als 2,1 milions.
Pel que fa a la naturalesa de la despesa, les transferències corrents absorbeixen 312,4 milions d’euros, el 83,2% del total, després d’augmentar un 9,6%. Les despeses de personal s’enfilen fins als 28,5 milions, un 9,5% més, mentre que la inversió real es manté pràcticament estable en 27,8 milions.
Les dades inclouen la despesa de Govern, comuns, l’Institut Nacional de l’Habitatge, l’Institut Andorrà de les Dones, la CASS i el Fons de reserva de jubilació. Estadística precisa, però, que encara no disposa de la liquidació del 2025 del comú de Sant Julià de Lòria i que, per tant, s’ha fet una estimació de la seva despesa en protecció social. També adverteix que s’han revisat dades anteriors i aplicat millores metodològiques a tota la sèrie històrica, fet que pot provocar diferències respecte a publicacions precedents.