Pallarés, en declaracions recollides per ANA, ha assenyalat que la secretaria d'Estat d'Igualtat ja ha organitzat formacions específiques sobre violència masclista adreçades als professionals mèdics, tot i que, segons la informació de què disposa, la participació va ser baixa. També ha reconegut que el Col·legi ha impulsat alguna acció similar, però considera que cal una implicació més gran dels facultatius. “Són un agent superimportant en la detecció de casos”, ha remarcat.
L’Institut lamenta que, fins ara, les formacions tant de la secretaria d’Estat d’Igualat com les del mateix col·legi no hagin tingut una gran participació de metges quan “són un agent superimportant en la detecció de casos”
En aquest sentit, Pallarés ha indicat que les dones que pateixen violència masclista acudeixen un 30% més al metge, segons les dades disponibles. Això, per tant, situa els professionals d'atenció primària en una posició especialment rellevant per identificar possibles situacions de maltractament, ja que algunes víctimes consulten per lesions o problemes de salut sense explicar-ne l’origen. “De vegades són diferents patologies o situacions que no es vinculen entre si, però potser la causa no és la que s’explica”, ha advertit.
La secretària general de l’Institut posa com a exemple el cas d’una pacient que acudeix reiteradament a consulta “per lesions o blaus” i ha defensat que els metges han de preguntar-ne el motiu i “anar més enllà de l’explicació inicial” que pugui donar la víctima. De considerar-ho escaient, els facultatius també haurien de donar el tret d’alarma a la resta de cossos. D’aquesta forma, “es podrien detectar possibles casos de violència de gènere a temps”.
Més enllà de la implicació del sector mèdic, Pallarés considera que calen més especialistes i recursos humans per donar resposta a les situacions de violència masclista. Amb tot, ha diferenciat aquesta necessitat de la formació dels professionals que ja treballen al Servei d'Atenció a les Víctimes, que, segons ha dit, han anat ampliant l’equip i es formen de manera continuada. “Fan falta més especialistes, no que els calgui més formació”, ha puntualitzat.
La secretària general ha recordat que l'IAD no presta atenció directa a les víctimes, sinó que les deriva als serveis corresponents, però que col·labora en la formació dels diferents agents que intervenen en l’atenció. Entre aquests ha esmentat els serveis socials, la policia, els serveis jurídics, els col·legis professionals, la Creu Roja i els equips dels Punts Lila. Al seu parer, cal que tots aquests actors tinguin eines per identificar possibles situacions de violència i actuar-hi.
Pallarés ha insistit que la detecció no ha d’anar necessàriament vinculada a una denúncia. “En aquests casos, si els identifiques a temps, pots també protegir aquestes dones”, ha afirmat. Ha recordat que moltes víctimes tenen dificultats per denunciar, sigui per por o per les circumstàncies personals, i que l’acompanyament també ha de servir perquè puguin sortir de la situació de violència sense que necessàriament hagin d'iniciar un procediment judicial. En aquest sentit, ha indicat que el Servei d'Atenció a les Víctimes atén uns 350 casos anuals i que no totes les dones que hi arriben presenten una denúncia. “Moltes no ho faran mai, però potser se les acompanya perquè surtin d'aquella situació i s’acabi”, ha conclòs.
Comentaris (1)