L’informe que s’ha fet públic aquest matí avalua el grau de compliment d’Andorra en set punts del conveni. I d’aquests set, el Principat suspèn en sis. Entre aquests, el que fa referència a l’article 4.3 del document, en el qual es marca que no hi pot haver un diferencial salarial gran entre el que cobren les dones i els homes. I aquest, es remarca, encara existeix. “No s’han fet progressos mesurables en la reducció de la bretxa salarial”, s’afirma.
I aquesta afirmació la demostra amb dades sobre la taula. Així, s’indica que el 2023 els homes cobraven de mitjana 2.716,4 euros mensuals, en comparació als 2.189,4 de les dones. Per tant, la diferència és de 527. Les remuneracions de les treballadores eren només del 80,6% en comparació a les dels assalariats. En l’anterior avaluació, que data del 2022, el sou mitjà era de 2.602 i 1.926,3 respectivament. Així doncs, l’escletxa era de 675 euros. Una reducció que els experts del Consell d’Europa consideren insuficient.
Govern relativitza les crítiques, tot assegurant que “no constitueixen sancions ni constats d’il·legalitat, sinó que responen al compliment d’estàndards europeus exigents, com la necessitat de desplegar polítiques més adaptades a noves realitats del mercat laboral” i assegura que s’agafen les recomanacions “com un full de ruta constructiu per seguir avançant en el desplegament dels drets laborals”.
Un altre punt important és una “insuficiència de mesures per fomentar o reforçar la llibertat d’associació dels treballadors”. Això, s’alerta, és especialment preocupant en alguns sectors que tenen “una baixa taxa de sindicalització” o, fins i tot, en alguns de nova aparició. Els experts recorden que, efectivament, s’han aprovat lleis en aquesta matèria i que hi ha hagut un “desenvolupament significatiu” com ara la introducció dels comitès d’empresa o els procediments per elegir representants dels treballadors. S’alerta, però, que “malgrat aquest progrés, l’activitat sindical continua sent limitada”, com es comprova amb el fet que “només en unes eleccions per a òrgans de representació dels treballadors va comptar amb candidats en nom d’un sindicat” [no l’anomena però es tracta del SAAS], Al mateix temps, es lamenta que la majoria d’organitzacions existents “representen empleats del sector públic amb una presència mínima al privat”. Per tot plegat, “el Comitè entén que no s’han pres mesures particulars dirigides específicament a sectors que tradicionalment tenen una baixa taxa de sindicalització”.
El Comitè també assenyala que cal millorar la protecció dels treballadors de sectors determinats, com el sanitari o el d’assistència social (article 2.1), en els aspectes relatius a les hores extraordinàries i les guàrdies. S’alerta que, massa sovint, estan exposats a fer jornades que superen les 16 hores diàries o les 60 setmanals. En alguns casos, fins i tot, 72. I això “no només en circumstàncies excepcionals” i es lamenta que en les respostes de Govern a les preguntes dels experts no es dona cap explicació sobre si hi ha establertes les garanties que el conveni preveu per permetre aquestes situacions.
A la vegada, es lamenta que manca regulació de noves fórmules laborals, com ara el teletreball. Especialment, es posa el focus en “una manca de cobertura normativa adequada en matèria de salut i seguretat”. La situació també és aplicable als autònoms, a qui els experts no veuen “protegits” per les regulacions en aquesta matèria, i als empleats del sector domèstic. Es posa en relleu que, en aquest àmbit, “Inspecció de Treball no té competència per actuar” i “no s’ha informat de cap altra mesura” relativa a aquests assalariats.
L’únic article avaluat en què el Comitè considera que s’ha assolit un grau de compliment suficient per obtenir una nota de “conformitat” és el que fa referència a l’article 20 de la Carta Social, que estableix el dret a la igualtat d’oportunitats i de tracte en l’àmbit laboral. Així, es reconeix que s’han fet avenços del país en l’augment de la participació femenina en el mercat laboral, amb un increment sostingut en els darrers anys; en les mesures i quotes per garantir la presència equilibrada de dones als llocs de decisió, especialment en el sector públic, on ja representen un percentatge elevat en càrrecs de responsabilitat, a l’administració general i en l’àmbit judicial.
Tot i la clatellada, el Govern, a través d’un comunicat, ha volgut remarcar que les observacions del Comitè “no constitueixen sancions ni constats d’il·legalitat, sinó que responen al compliment d’estàndards europeus exigents, com la necessitat de desplegar polítiques més adaptades a noves realitats del mercat laboral”. Així, s’assegura que s’agafen les recomanacions “com un full de ruta constructiu per seguir avançant en el desplegament dels drets laborals”. A la vegada, s’assegura que en alguns dels punts on se suspèn, amb posterioritat a l’avaluació, s’han pres mesures, com ara els canvis a la Llei de relacions laborals que ja es troben a tràmit parlamentari un cop pactats entre sindicats i patronal. També s’assegura que “en el darrer any s’ha reforçat el desplegament de la Llei d’Igualtat pel que fa a la recollida de dades empíriques de la bretxa salarial així com del registre dels plans d’igualtat a les empreses”.
Comentaris (15)