Així ho han indicat en els instants previs a la conferència que tanca el cicle impulsat des del fons de reserva per celebrar el seu desè aniversari. Ha estat a càrrec de l’expert en educació financera Jordi Martínez i ha servit per apropar, entre altres, idees com la necessitat de tenir ben controlada l’economia pròpia com a fórmula per tenir una millor salut física i emocional. També per remarcar que cal impulsar formació en conceptes econòmics dels quals gran part de la població no té prou coneixement malgrat que se’ls troben gairebé a diari en la seva vida.
Del cicle, Galabert i Cinca han fet un bon balanç. Entén que s’ha aconseguit apropar a la ciutadania què és el fons i quin és el seu paper. Més crítics, en certa forma, es mostren amb el retard a l’hora d’implementar la reforma del sistema de pensions. Un cop més han insistit tant en la seva necessitat com en la seva urgència, malgrat ser conscients que es treballa al Consell General -mitjançant una comissió creada expressament- des de fa temps.
“El millor moment per fer-la la reforma segurament va ser ahir. I si m'ho haguessis preguntat ahir, t’hauria dit abans-d'ahir”, ha apuntat el president del consell d’administració de la CASS que ha volgut recordar que quan es va fer el darrer canvi legislatiu profund, el 2014, “ja en la seva exposició de motius venia a dir que era necessari plantejar en el futur una modificació més ambiciosa”. I, per això, remarca que “com més aviat la puguem fer, tot això en temps que guanyem”.
Cinca accepta que una reforma sols paramètrica seria un pas endavant, però també alerta que “podem acabar lapidant la confiança del ciutadà en el sistema; si després d’uns canvis els hi dius que hem de fer uns altres això pot passar”
S’admet, però, que seria interessant que s’assoleixi un consens ampli, ja que, d’aquesta forma “menys qüestionada serà la reforma”. I aquí rau, ara mateix, el punt que està retardant tot: el fet que els grups intentin assolir aquest acord, treballant sota les 14 mesures que la CASS va presentar el 2022, algunes paramètriques i altres estructurals. Galabert ha recordat que “la conclusió de la presentació que vam fer fa uns mesos amb els impactes que comportaria cadascuna és que una reforma únicament paramètrica no era suficient”, ha indicat, a la vegada que ha defensat que el seu posicionament -la necessitat d’un canvi profund- no té res a veure amb cap postura partidista. “Per mi cal i és independent del consens o el moment polític, tècnicament s’ha de fer”, ha afirmat.
Una de les opcions que hi ha sobre la taula és impulsar aquesta legislatura uns canvis acordats que afectin només paràmetres del sistema -percentatge de cotització, edat de jubilació o factor de conversió- i deixa la reforma més estructural per al pròxim mandat. La idea no seria ideal per als responsables tant de la CASS com del fons, però entenen que, com a mínim, seria un pas endavant. Ara bé, amb un risc.
Així ho ha posat en relleu Cinca. “Tot el que sigui fer passos endavant és bo”, ha reconegut, però també ha alertat que “si ens limitem a una reforma paramètrica, probablement no resoldrem el problema; el que farem és, utilitzant terminologia del rugbi, una puntada endavant. El retardarem”. Ara bé, “si només tenim aquesta opció, és millor que no pas quedar-se com ara”. Això, però, comportar que “puguem acabar lapidant la confiança del ciutadà en el sistema; si després d’uns canvis els hi dius que hem de fer uns altres això pot passar”. Per tant, “tothom ha de ser conscient que si ens limitem només a tocar paràmetres, ens hem de posar a treballar de seguida amb el següent”.
Cinca, en aquest sentit, entén que “paga la pena en una qüestió tan delicada que s’intenti fer des del màxim consens possible”. A la vegada, adverteix que “si arriba un moment en què es constata que no és possible, s'ha de tirar endavant igualment”.
El màxim responsable del fons també ha valorat el bon moment que travessa l’entitat. “Porta tres anys molt bons”, ha recordat, a la vegada, però, que ha advertit que “els mercats fluctuen” i, per això, “el que importa és la tendència a llarg termini”. En aquest cas, és positiva. “Si mirem els darrers 10 anys, sempre ha estat positiva”, ha apuntat. Tot i això, ha alertat que “això no és suficient per fer front als compromisos adquirits amb els cotitzants i que es començaran a fer palesos els pròxims 10, 15 o 20 anys”. I, per tant, “hem d’insistir amb la reforma”.