Així ho ha explicat la secretària d’Estat, Mariona Cadena, durant la seva compareixença davant la comissió d’Afers Socials i Igualtat en què ha avançat els principals canvis legislatius que s’impulsaran per realitat aquesta ampliació dels drets que tant homes o dones tenen quan són pares o es fan càrrec d’un menor. El text s’està ultimant i s’espera poder tramitar a la tardor. En tot cas, es vol que comenci a tenir vigència l’any vinent. És a dir, que el 2026 ja es facin els primers passos cap a l’equiparació de les baixes per maternitat i paternitat.
El projecte legislatiu està, segons ha explicat Cadena, pràcticament enllestit. Queden, en tot cas, “serrells”. La idea de Govern és tancar-lo al llarg de les pròximes setmanes i enviar-lo a tràmit parlamentari a mitjan setembre, a tot estirar. D’aquesta forma, es confia que hi hagi prou temps per poder-lo aprovar al Consell i que entri en vigor amb l’arribada del 2026. Constarà de dues parts principals: una, la modificació de la Llei de relacions laborals. L’altra, la de la CASS. Tot perquè fixar aquest allargament progressiu, no pas immediat, de la durada de la baixa de paternitat.
La futura llei també contempla ampliar la baixa per a les parelles que adoptin o acollin un infant, que passarà de 20 a 38 setmanes, dividides a part iguals entre home i dona
Si la llei s’aprova a temps, tots els homes que siguin pares a partir de l’any vinent, veuran incrementat el seu temps de permís actual, que és de tot just 28 dies. Ja passarà a ser de sis setmanes. I, a partir de llavors, i de forma progressiva fins al 2033, es guanyaran dues setmanes per any, fins a arribar a les vint que actualment tenen les dones. A banda, es deixarà clar que les dues primeres seran de compliment obligatori per “poder acompanyar la mare”. De fet, el canvi legislatiu també aplicarà una mesura similar per a les dones: en el seu cas, les sis primeres setmanes també s’hauran de fer forçosament per garantir la recuperació postpart.
La nova normativa també deixarà clar que aquestes setmanes són “intransferibles” i estableix una excepció per als primers dies de baixa, vinculada al fet que els dos progenitors treballin a la mateixa empresa. En aquest cas, si el patró considera que fer el permís al mateix temps pot suposar un problema logístic, es podrà demanar que no s’apliqui “per raons fundades i objectives, degudament motivades per escrit”. La secretària d’Estat ha posat en relleu que, d’aquesta forma, “responem al neguit de la patronal, que ens havia manifestat les dificultats que tenen per la manca de personal”. A la vegada, ha deixat clar que hauran de ser casos molt excepcionals.
La llei també inclourà la possibilitat que només hi hagi un progenitor. Per exemple, en el cas de les famílies monoparentals o de defunció del pare o la mare -òbviament un cop nascut el nadó-. Així, es preveurà que es puguin sumar els permisos fins a un màxim de 38 setmanes.
La futura llei també millorarà els permisos que s’atorguen a aquelles parelles que adopten un infant o fan un acolliment. La voluntat és passar de les vint setmanes actuals a 38 el 2033, a raó de quatre per any. I, llavors, s’establirà que s’hauran de dividir equitativament entre home i dona, a raó de 19 per a cadascú.
EL COST ECONÒMIC
Paral·lelament a les línies metres de la llei, la secretària d’Estat ha presentat un estudi sobre l’impacte econòmic que tindrà aplicar la mesura. I aquest és un dels motius de la decisió d’apostar per aquesta aplicació progressiva. Com era d’esperar, l’equiparació tindrà un cost elevat i, per tant, des de Govern, s’estima més convenient fer-ho d’aquesta forma. Cadena ha indicat que, si es mantingués el sistema actual, al llarg dels pròxims anys s’haurien de pagar 8,19 milions en prestacions. Amb els canvis proposats, aquesta xifra gairebé es multiplica per quatre: 27,67. Per tant, 19,49 milions més al llarg d’aquest període (2026-2033).
Així, per al 2026, Igualtat estima -i ja té prevista- una partida extra de 543.000 euros que hauria de sufragar l’increment de cost per a la CASS a l’hora de pagar més prestacions. Aquesta xifra aniria en augment i arribaria a ser, ja el 2033, amb les vint setmanes, de 4,3 milions.
En aquest sentit, ha defensat que, tot i que “m’agradaria que es pogués fer de cop, l’impacte sobre les finances públiques seria molt fort”. Per tant, es considera necessari apostar per la prudència. “Presentarem un projecte de llei equilibrat, ponderat i garantista”, ha assegurat.
L’estudi, però, també apunta que hi hauria una sèrie d’estalvis en diferents àmbits. Per exemple, es considera que les escoles bressol de les diferents parròquies tindrien menys despesa en agafar els infants més tard. Això es xifra entre 295.000 i 885.000 euros per al 2033. També suposaria una reducció d’entre 6.000 i 96.000 euros en ingressos hospitalaris dels nadons i menys despesa pel que fa als tractaments per patologies de salut mental de les mares. Un cop implementada la mesura en la seva totalitat, l’estalvi anual se situaria en una forquilla d’entre 1,044 i 2,3 milions.