Aquestes dades les han exposades en una compareixença la ministra i la secretària d’Estat d’Afers Socials, Trini Marín i Esther Cervós, respectivament, i la directora del departament d’Infància i Adolescència, Laura Mas. Han fet balanç general de l’activitat d’aquesta darrera unitat en un context de més sensibilització en global i, sortosament, d’una reducció notable dels casos d’infants i adolescents en situació de risc greu o desemparament. En concret, durant l’any passat es van activar 51 expedients nous respecte dels 84 que es van obrir el 2024, per tant, una reculada del 40%.
Les responsables d’Afers Socials han donat pinzellades de les quatre grans àrees que s’emmarquen en el departament d’Infància i Adolescència. Han parlat del servei d’atenció a infants i adolescents en risc greu i desemparament (SEAIA), han fet referència com també s’ha apuntat al psicòleg forense, però també han donat compte del servei especialitzat d’acolliment familiar o el servei de trobada familiar. La secretària d’Estat ha referit, per exemple, un prompte anunci d’algun país més on es podrà optar per acollir, en un context de contracció internacional d’aquests processos.
El fet que hagin disminuït els casos que atén el SEAIA té a veure amb el fet que “es notifiquen abans les situacions de risc, i és possible que moltes ja no arriben a situacions greus”
De forma general, si hi ha un increment de dades, com per exemples les que fan referència als PAI, és “perquè ho estem visibilitzant més i és bo que això sigui així”. També, com han indicat Marín i Mas, perquè els protocols cada vegada estan millor dissenyats i “els professionals estan més ben formats” i són capaços de detectar més situacions no volgudes o fins i tot anticipar-se. “En un món ideal estaríem a zero casos”, ha indicat la ministra, “però com que això no és així ni malauradament no ho serà, és positivament reconfortant, i enteneu bé el que vull dir amb aquest positiu, que es donin aquestes dades, encara que creixin, perquè vol dir que es detecten els casos i es tracten”.
De l’altra banda, però molt lligat amb el que exposava Marín, el fet que hagin disminuït els casos que atén el SEAIA té a veure amb el fet que “es notifiquen abans les situacions de risc, i és possible que moltes ja no arriben a situacions greus” que són les que porta el servei esmentat, segons que ha recordat Laura Mas. La directora del departament ha explicat que durant l’any passat el servei va atendre 233 famílies que suposaven 314 infants i adolescents, amb un decrement percentual del 5,2% i el 8,2% respectivament en relació amb els anys precedents.
Com ja s’ha apuntat, durant l’any passat es van obrir 51 expedients nous, que van venir derivats de forma molt equilibrada des de dues portes: el protocol PAS i el propi ministeri. I, en menor mesura, de la policia o la Batllia. El maltractament exercit pels progenitors ves el menor que es considera més habitual és el que es denomina de manera genèrica ‘negligència’. Quatre de cada casos nous que es van obrir són d’aquest tipus. No donar-los els àpats quan toca, no dur-los al metge quan s’ha convingut… són situacions d’aquesta mena.
ELS PAI
Com ja s’ha apuntat, els protocols d’actuació immediata i les intervencions que d’ells deriven, perquè es tracta d’actuacions multidisciplinars, van anar molt a l’alça durant l’any passat. Es considera que és per un tema de formació dels professionals, de visibilització de les problemàtiques… però es va passar de 24 expedients a 36. I d’aquests 36 molt majoritàriament es van tractar d’agressions sexuals i els vuit restants van ser maltractaments físics aguts. L’any passat van ser dinou i cinc.
Quan intervé Afers Socials a través del psicòleg forense, el cas ja està judicialitzat, perquè ja arriba amb una interlocutòria judicial, com ha reconegut Laura Mas, que el que ha deixat clar és que el ministeri, el departament, no sap qui es condemna i qui no perquè això no correspon a Afers Socials. I com més va, més s’hi intervé un sol cop perquè la prova preconstituïda ha anat molt a l’alça. De fet, dels 36 expedients, en 34 es va optar per aquesta fórmula que fa que en una sola declaració es fixi tot el succeït. Així s’evita la revictimització del menor afectat, un fet que la directora del departament ha celebrat.
Que hi ha cada vegada més situacions d’agressions i maltractament entre iguals ho ha exposat Mas a preguntes de l’Altaveu. Dels 36 casos, disset es van donar dins de la pròpia família i dinou el fet va ocórrer fora del nucli familiar. Doncs en aquest segon àmbit, dels dinou casos en què es va haver d’activar el PAI, en setze tant agressor com víctima eren menors, una situació que preocupa. El comportament dels menors cada vegada és més violent o, almenys, tendeix a recular el respecte vers l’altre o l’altra que s’havia anat guanyant amb el temps.
Com s’ha dit, la compareixença de la ministra, la secretària d’Estat i la directora departamental ha estat molt àmplia. Sobretot, per donar pinzellades generals però de tota l’àrea d’Infància i Adolescència que toca força tecles. De fet, el ministeri en global respon a moltes qüestions. Ja s’ha apuntat, des d’acollides a adopcions. Des de situacions de risc a aquelles que no ho són tant.
GAVERNERA, ADOPCIONS I ALTRES
Seguint en les accions residencials a favor dels menors que es troben en una situació de desemparament, el CRAE la Gavernera va acollir 41 infants i adolescents, que es van repartir entre les instal·lacions de la Gavernera i els pisos tutelats amb professionals d’Afers Socials. D’aquest total, 20 eren menors que es trobaven en la infància (0 a 12 anys) i 21 en l’adolescència (12 a 18 anys).
Pel que fa a l’Autoritat Central i el Servei Especialitzat d’Adopcions, el 2025 es va realitzar una adopció nacional/internacional. Cal recordar que el programa d’adopcions d’infants pretén establir mesures de protecció definitives per als infants en situació de desemparament, els quals per diversos motius han estat declarats en situació d’abandó. A més, la directora del departament s’ha referit al bon funcionament del seguiment post adoptiu, que el 2025 va atendre 48 famílies i 16 infants, adolescents i joves.
Pel que fa a les adopcions internacionals, Ester Cervós ha recordat que des del 2025 Andorra té conveni amb sis països: Costa d’Ivori, República Dominicana, República Eslovaca, Xile, Filipines i Colòmbia. Àrea de Serveis i Programes per a la Infància, l’Adolescència i la Joventut D’altra banda, la directora s’ha referit a l’Àrea de Serveis i Programes per a la Infància, l’Adolescència i Joves, que presta un suport continuat als joves d’entre 12 i 25 anys que estan o han estat sota la tutela del Govern, o que estan en una situació de risc d’exclusió social o de vulnerabilitat.
Pel que fa a les adopcions internacionals, Ester Cervós ha recordat que des del 2025 Andorra té conveni amb sis països: Costa d’Ivori, República Dominicana, República Eslovaca, Xile, Filipines i Colòmbia
Dins d’aquesta àrea es troba el Servei d’Acompanyament Socioeducatiu per Adolescents i Joves, un servei especialitzat en l’atenció de joves d’edats compreses entre els 16 i els 25 anys que estan o han estat sota la tutela de Govern. Es treballa els seus recursos econòmics, familiars, personals, emocionals i socials per a assolir una emancipació plena i efectiva. Durant l’any 2025, aquest espai va atendre 11 casos entre els diferents programes que ofereix.
En aquesta àrea també es troba el Servei Socioeducatiu d’Adolescents en la Comunitat, que al llarg de l’any passat va atendre 46 adolescents. Es tracta d’un recurs socioeducatiu per a adolescents en risc, d’entre 12 i 18 anys, que es divideix en dos programes: el preventiu per afavorir la socialització i integració, i el dimensional que busca potenciar la capacitat d’autocontrol i eines per afavorir el benestar emocional. La directora del departament ha explicat que, en el marc de l’àrea de Serveis i Programes, el Servei Especialitzat de Prevenció i Atenció als Joves (SEPAJ) es van atendre 59 joves el 2025, 10 joves menys que l’any anterior.
Es tracta d’un servei especialitzat en joves d’entre 18 i 25 anys en situació vulnerable que ofereix un acompanyament individualitzat i específic en qüestions bàsiques de la vida adulta com ara capacitació laboral, habitatge o gestió domèstica. El Servei d’Acompanyament Familiar també s’inclou dins de l’àrea com a programa educatiu d’abast nacional per treballar les competències parentals d’aquelles famílies en seguiment per Afers Socials i que presenten dificultats per gestionar la criança dels seus fills. És a dir, es donen estratègies i pautes socioeducatives per prevenir i reconduir situacions de risc. El 2025 s’hi van atendre 16 famílies.
Per acabar, la directora ha abordat la situació del Centre Residencial d’Educació Intensiva (CREI), que va obrir les portes el 2022 per oferir un tractament social, educatiu i terapèutic als joves que presenten alteracions de conducta o addicions. El 2025 es van atendre 9 joves al servei de dia i 13 al servei residencial del CREI.