Amb aquesta nova adhesió, el Principat supera ja la meitat de les disposicions acceptades de la Carta Social Europea, considerada un dels instruments internacionals més complets en matèria de drets socials. Aquest avanç consolida una trajectòria iniciada amb l’entrada en vigor del tractat el 2005 i reforça la imatge d’Andorra com “un estat compromès amb la protecció dels drets laborals i socials”. El missatge del Govern és clar: continuar ampliant els compromisos internacionals per garantir una cobertura cada vegada més àmplia dels drets dels treballadors.
L’article 28 –ara acceptat– posa el focus en la protecció efectiva dels representants dels treballadors dins de l’empresa. De manera concreta, estableix garanties per evitar qualsevol represàlia derivada de la seva activitat representativa, incloent-hi l’acomiadament. Es tracta d’un element clau per assegurar que aquests representants puguin exercir les seves funcions amb independència i sense pressions.
Aquestes garanties, però, no són noves en l’ordenament andorrà, ja que la legislació laboral ja contempla mesures de protecció per a delegats i membres de comitès d’empresa. La normativa vigent impedeix que aquests puguin ser sancionats o acomiadats durant el seu mandat i fins i tot estableix un període de protecció posterior. A més a més, la llei aprovada aquest matí al Consell General amplia aquest escut legal als candidats a representants, que no podran ser acomiadats durant els sis mesos posteriors a les eleccions, reforçant així el sistema de garanties.
Finalment, l’article 28 també incideix en la necessitat que els representants disposin de recursos i facilitats adequades per desenvolupar la seva tasca amb eficàcia. En aquest sentit, la legislació andorrana regula el crèdit d’hores remunerades per a funcions de representació i els mecanismes per fer-lo efectiu.
Paral·lelament, la participació de Marín en la conferència ha anat més enllà de l’anunci institucional, ja que també ha moderat un debat sobre la implementació dels drets socials, abordant reptes actuals com l’augment del cost de la vida, l’envelliment de la població o el canvi climàtic, situant els drets socials com a “eix central de les polítiques públiques del futur”.