Temor i desorientació de la comunitat inversora russa establerta al Principat pels bloquejos

El sector bancari considera que les eventuals congelacions que s’hagin de fer a partir de la llei que s’aprova aquest migdia seran molt poques però els ciutadans de Rússia amb interessos a Andorra troben el text massa abstracte

El cònsol honorari rus, Narcís Socías, amb l'ambaixador a Espanya i Andorra, Yuri Korchagin, i l'ambaixador d'Andorra a Espanya, Vicenç Mateu.
El cònsol honorari rus, Narcís Socías, amb l'ambaixador a Espanya i Andorra, Yuri Korchagin, i l'ambaixador d'Andorra a Espanya, Vicenç Mateu. ARXIU

La comunitat russa establerta al Principat -essencialment aquella amb un poder adquisitiu alt, no pas als ciutadans ‘rasos’- temen la llei que el Consell General preveu aprovar aquest migdia alhora que està desorientada per la posició adoptada per Andorra i, sobretot, per les conseqüències que acabi podent tenir un marc legal que es considera “massa abstracte”. Amb tot, el sector bancari, pendent encara de contrastar dades, creu que els eventuals bloquejos que s’hagin de dur a terme a partir del text legislatiu que es vota a l’arc parlamentari seran mínims.

Diferents inversors russos amb interessos al país ja han posat el text aprovat pel Govern i que té el suport de la immensa majoria parlamentària en mans d’assessors legals per tal que l’estudiïn. Hores d’ara el principal escull és saber fins on pot arribar la congelació d’actius. “Hi ha molt cangueli”, admeten les fonts, que asseguren que el neguit és important pel desconeixement en relació amb l’abast que pot arribar a tenir la mesura. Consideren que la tramitació que s’està fent del text pot no ajustar-se a dret atès que creuen que se’ls està discriminant per raó d’origen i això, entenen, és “vulnerar un dret fonamental que, en cas de voler-se limitar, caldria regular a través d’una llei qualificada”, que no es podria tramitar per la via d’urgència i extrema necessitat. També consideren que sense diners no es poden exercir molts dels drets fonamentals.

Espot, aquest matí, amb altres autoritats durant la concentració de condemna de la invasió d'Ucraïna.

Relacionat

La llei per aplicar les sancions a Rússia inclou multes de fins a un milió d’euros

Altres fonts, però, properes a Govern i als grups parlamentaris, consideren que un bloqueig econòmic no atempta a drets fonamentals i que, a més a més, com s’explicita en l’exposició de motius del projecte de llei que se sotmetrà a votació aquest migdia, el que ve a fer aquest nou marc legal es transposar en l’ordenament jurídic andorrà una mena de tractat internacional, a l’aixopluc dels articles 3.3 i 3.4 de la Constitució. I que com estableix l’article 40 de la Carta Magna, no hi hauria raó per haver de qualificar la nova legislació.

IMPACTE

Amb tot, el més simptomàtic és l’orientació que suposa un text de nova creació com el que serà vigent en ben poques hores o dies. No saber quin impacte pot arribar a tenir ni quins actius s’acabaran bloquejant “espanta” la comunitat russa establerta d’una manera o altra al Principat. L’abast tampoc el sap el sector bancari però l’intueix més aviat pobre atès que, per ara, es parla d’una llista de 50 persones jurídiques i unes 700 persones físiques. “I els que apareixen en aquests llistats, excepte alguna sorpresa, no ‘juguen’ a la lliga d’Andorra.”

“Certament, quan parlem de grans magnats russos la transparència brilla per la seva absència i són especialistes en crear entramats societaris respecte dels quals difícilment saps qui hi ha darrere”

Els experts bancaris del país estan començant a analitzar la situació i mirar quina repercussió pot tenir entre els inversors russos establerts al Principat. Més enllà de constatar segons les fonts consultades que, “certament, quan parlem de grans magnats russos la transparència brilla per la seva absència i són especialistes en crear entramats societaris respecte dels quals difícilment saps qui hi ha darrere” i que en aquest sentit sí que algun serrell podria haver vingut a parar a Andorra, el que pot tenir més impacte són les limitacions d’operativa financera que hi comença a haver.

Segons les fonts bancàries consultades, “els residents russos establerts al país en la seva majoria són solvents”. Ara bé, pot ser que aquells que tenen finançament contractat amb algun banc del país puguin tenir dificultats per abonar les quotes pertinents perquè no els arribin les transferències des de Rússia. O perquè les decisions internacionals que es van adoptant acabin empobrint tant Rússia que això els suposi una dificultat econòmica. “Si algun dels empresaris establerts a Andorra es dedica a l’exportació des del seu país, pot veure minvada molt la facturació i això li pot comportar problemes.”

En aquest sentit, i sempre movent-se en el terreny dels exemples, les fonts consultades han afirmat que es pot donar el cas que hi hagi inversors russos que hagin compromès algun habitatge de luxe, per exemple en les torres que s’estan construint al Clot d’Emprivat, i que després d’abonar alguna paga i senyal o algun avançament notable, ara hagi de fer marxa enrere en la seva decisió i això li comporti dificultats a ell i al promotor de l’immoble perquè perdrà un adquirent.

En tot cas, de moment tot és molt recent i, el que fa por de veritat, indiquen les fonts, és que no es veu una solució senzilla i veloç a la guerra endegada per Vladimir Putin contra la població civil ucraïnesa sense cap mena d’escrúpol ni cap mena de mirament.

Comentaris (5)

Trending