Així ho ha explicat Carla Guinot, coordinadora del comitè local dels socialdemòcrates a Andorra la Vella, acompanyada de l’economista Gerard Martínez. Tots dos han expressat la “impotència” que “gran part de la nostra població” sent “davant aquest genocidi i aquesta barbàrie” i, a la vegada, han instat l’executiu que “toca estar al costat bo de la història”. En aquest sentit, han lamentat que aquesta manca de contundència contrasta amb la que sí que es va tenir quan va tenir lloc la invasió d’Ucraïna. “Des de fa temps el Govern hauria d’haver adoptat una postura clara i valenta davant aquest genocidi; llavors, Andorra no va tenir dubtes. Per què ara ens frenem?”, s’ha demanat Guinot.
“No estem sent fidels a la nostra Carta Magna, que deixa clara la vigència de la declaració dels Drets Humans i la necessitat de respectar la dignitat humana”, ha comentat la representant socialdemòcrata
Des del PS s’ha posat en relleu que aquesta manca d’acció suposa una vulneració de diferents textos legals que estan vigents al Principat. El principal, la Constitució. “No estem sent fidels a la nostra Carta Magna, que deixa clara la vigència de la declaració dels Drets Humans i la necessitat de respectar la dignitat humana”, ha comentat la representant socialdemòcrata. A aquesta se suma la convenció per la prevenció del genocidi, a la qual Andorra es va adherir el 2006. I és aquest el que dona opció que un país pugui demanar davant la Cort Penal Internacional que s’obri una investigació per genocidi. És el que es reclama que faci Govern, amb una clara advertència. Si no ho fa, el PS està disposat a agafar les regnes.
I és que els mateixos convenis obren la porta a què aquesta denúncia no es faci des de les institucions sinó, també, des d’associacions o partits polítics. “Si el Govern no compleix la convenció, ho farem nosaltres”, ha avisat Guinot, tot afirmant que “encara tenim l’esperança que tinguin una mica d’humanitat i dignitat i que sàpiga quins acords ha signat i a quines convencions s’ha adherit”. Des del PS es deixa clar que l’acció no aniria contra Israel, sinó contra els responsables polítics de tot plegat, començant per Benjamin Netanyahu. I, també, contra els líders de Hamas que van impulsar l’atac de l’octubre del 2023 que va desencadenar l’actual situació.
“Exigim una coherència en la política exterior, igual que va passar amb Ucraïna, el reconeixement clar dels drets humans a Palestina i que es compleixi la convenció del 2006”, ha expressat la també membre del comitè directiu de la formació socialdemòcrata, tot remarcant que “restar en silenci com fins ara és trair la humanitat i allò que ens identifica com a país i com a persones”. I és que, han posat en relleu els dos protagonistes de la compareixença davant els mitjans, el que es viu a la franja -de mida més petita que Andorra però amb més de dos milions d’habitants- és molt greu. I Martínez ho ha volgut remarcar amb dades: 64.000 morts i més de 150.000 persones ferides; així com més d’un milió de persones patint malnutrició.
“La comunitat internacional està fent pena”, ha denunciat l’economista, que, més enllà de la denúncia al TPI, ha posat sobre la taula altres mesures que s’haurien d’intentar adoptar com a forma d’intentar aturar tot plegat. Entre aquestes, el reconeixement de Palestina com a Estat seguint les fronteres marcades el 1947 per Nacions Unides. També ha advocat pel desplegament d’un destacament internacional que “limiti la violència que s’empra contra els palestins”. A la vegada, ha instat Govern a “complir les obligacions contretes en nom del poble andorrà quan va signar les convencions”.En aquest sentit, ha volgut deixar clar que la denúncia a la Haia no ha de ser contra Israel com a país. “Hi ha uns dirigents d’un Estat determinat que han donat l’ordre d’iniciar un genocidi”, ha afirmat.
Comentaris (14)