Aquest dilluns el cap de Govern, Xavier Espot, i el secretari d’Estat per les Relacions amb la Unió Europea (UE), Landry Riba, s’han reunit amb representants dels col·legis professionals per exposar-los com avança la negociació amb Europa. Ara mateix, la qüestió de la prestació de serveis temporals és una de les patates més calentes que hi ha damunt la taula. I de més difícil resolució. Hi ha neguit, però també és cert que des d’alguns col·legis es veu com una oportunitat per mirar de regular més i millor tot el conjunt de norma que envolten aquestes professions.
De fet, en aquest sentit, Espot i Riba ja haurien explicat que es preveu tenir en quatre anys, fins als exercicis 2028-2029 aproximadament, tota una petita allau de noves legislacions -o modificacions de les actuals si existeixen i escau- per regular molt millor les professions que no ho estan i delimitar les competències professionals. Cada col·lectiu professional haurà de promoure legislació que serveixi per ordenar millor la seva activitat. Hi ha un conjunt de “lleis oblidades”, segons que han explicat fonts del col·lectiu. Llei de l’edificació, llei de societats professionals, la regulació del teletreball… tot compta.
SOPHIE BELLOCQ
Malgrat que preocupa i molt l’impacte que pot tenir l’associació amb Europa, no hi ha el cabreig que hi podria haver. Segons les fonts consultades, al setembre va plegar la representant dels col·legis professionals en les trobades amb el Govern. I això s’ha notat. Negativament per al col·lectiu. Segons els consultats, l’advocada Sophie Bellocq, exdegana dels professionals del Dret, va tenir una duríssima enganxada amb Espot en el marc d’una trobada amb agents econòmics i va decidir declinar futures invitacions.
Segons fonts coneixedores d’aquell incident, el cap de l’executiu va ser altament desagradable en l’enfrontament. I malgrat que al final de la reunió es va excusar, Bellocq va decidir passar pàgina. I, ara, qui porta una mica la veu cantant són els economistes, que de tots els col·legis professionals, segons l’entorn consultat, és qui més afí al Govern sembla ser, tot i que l’impacte de l’associació amb la UE també els afectaria i molt. Els economistes hores d’ara no tenen els filtres dels quals sí disposen metges o advocats.
Arquitectes i enginyers voldrien, per exemple, que sigui necessari el coneixement en matèria de legislació andorrana en matèria d’edificació i urbanisme per poder exercir. O els geòlegs haurien d’acreditar coneixements sobre l’orografia del país i els riscos geològics associats
I és que si en el dret d’establiment els professionals andorrans en surten ben parats, en canvi, quant a la prestació de serveis, amb el que es negocia amb Brussel·les -i en un tema que sembla que no hi haurà marges de maniobra- la prestació de serveis serà molt més permissiva que l’actual. Pel que fa a l’establiment, els nacionals UE seran com qualsevol resident. És a dir, si es volen establir a Andorra hauran de passar per Immigració i complir els requisits que s’escaigui. No hi haurà ni tan sols règim fronterer. L’obertura d’un negoci, a més, no anirà lligat a la residència efectiva sinó a la nacionalitat.
Dit d’una altra forma: un andorrà no haurà de viure necessàriament a Andorra per poder tenir obert un negoci al país. Pot residir, per tant, a l’Alt Urgell. O a Barcelona, tan hi fa. Alhora, els andorrans en el conjunt de països de la Unió, tindran les mateixes exigències com qualsevol altre ciutadà d’estats comunitaris. En aquest sentit no hi hauria d’haver excepcions. Tothom passa pel mateix embut.
Ara bé, quant a la prestació de serveis s’obre més l’aixeta. Ja amb un increment de dies. I cal veure ara com es posen frens perquè no sigui tan fàcil que un professional liberal europeu pugui exercir puntualment a Andorra. Els advocats ho tenen ben resolt, en principi, amb el fet que cal haver fet el màster en Dret andorrà. Com que és una exigència que s’imposa als nacionals, es pot imposar als forans. I és això és que se cerca, especificitats per poder posar filtres.
Els professionals tècnics cerquen aquestes ‘concrecions andorranes’. Arquitectes i enginyers voldrien, per exemple, que sigui necessari el coneixement en matèria de legislació andorrana en matèria d’edificació i urbanisme per poder exercir. O els geòlegs haurien d’acreditar coneixements sobre l’orografia del país i els riscos geològics associats. Cal veure com s’acredita això. I comprovar si en el cas dels farmacèutics es pot aplicar alguna clàusula tipus X establiments en funció de la població.
Comentaris (6)