Des del grup demòcrata, la consellera general Berna Coma, també presidenta de la comissió d’Exteriors, parla obertament d’una “visita molt positiva”. I ho fa per diferents motius. Un d’ells, el fet que s’hagi refermat el suport d’Espanya en el procés d’acostament “natural i progressiu” a Europa. “Serà positiu per la diversificació, obrirà el país a què vinguin empreses però les nostres també podran instal·lar-se a altres països”, ha defensat.
La parlamentària ordinenca també valora especialment “interessant” el fet que “Espanya dona molt suport a què el català sigui reconegut a la UE”. Al seu entendre, és bo que “es valori la diversitat lingüística” i, sobretot, “que es reconegui la nostra llengua”. Coma també destaca que al ministre d’Exteriors espanyol se li va poder explicar la represa de les relacions entre les cambres parlamentàries dels dos Estats. “És important perquè abordem temes clau com ara l’educació, la carretera, la mobilitat o la zona econòmica d’Organyà”, ha comentat.
Des de Concòrdia, Núria Segués considera que la visita, tot i que “protocol·lària” ha servit per reforçar les relacions econòmiques i comercials i per impulsar certes zones frontereres”, fet que considera “positiu”. En aquest sentit, remarca que “hi estem alineats”, ja que “hem de continuar reforçant aquestes relacions en benefici de les regions pirinenques”. Admet que, justament, un dels missatges que va traslladar Albares és el d’un suport clar per part d’Espanya a l’acord d’associació que, cal no oblidar, la formació no comparteix. Tot i això, remarca una clara demanda ja expressada: “Seguim dient que si el text està negociat i tancat, el que cal és celebrar el referèndum per veure quina és la posició de la ciutadania andorrana i, a partir d’aquí, posar-lo en marxa si es desitja i, si no, gestionar el nou escenari”.
Des del grup socialdemòcrata, Laia Moliné també veu “positiu” el viatge d’Albares, ja que “reforça una relació amb Espanya que per Andorra és estratègica i, sobretot, perquè s’han posat sobre la taula qüestions molt concretes de cooperació entre els dos països”. En aquest sentit, destaca especialment la cooperació transfronterera i la “voluntat d’avançar en àmbits com la mobilitat, els treballadors fronterers, les infraestructures o les qüestions migratòries”. Així, posa en relleu que “són realitats que afecten directament el dia a dia de molta gent i crec que aquí tenim marge per aprofundir molt més en la cooperació amb Espanya i amb els territoris veïns”.
Sobre l’acord d’associació, considera “coherent” el suport expressat pel ministre, però també deixa clar una altra tema. Així, remarca que el conveni “es troba en una nova etapa i el debat que tenim per davant a Andorra ha de ser nostre, amb tota la informació sobre la taula i garantint que sigui la ciutadania qui pugui pronunciar-se sobre el futur de la relació amb la UE”. És a dir, toca ja començar a pensar en el referèndum.
Des d’Andorra Endavant, la seva líder, Carine Montaner, advoca que “mantenir i reforçar les excel·lents relacions d’Andorra amb Espanya i França, els nostres dos països veïns, amb els quals compartim història, proximitat geogràfica, vincles humans, socials, econòmics i culturals molt profunds”. I això, indica, ha de continuar “fonamentant-se en la confiança, la cooperació i el respecte mutu, però també en el reconeixement de les especificitats de cada estat”.
Per això, s’avisa que “Andorra Endavant considera important distingir les excel·lents relacions bilaterals amb Espanya i França de qualsevol debat sobre el futur d’Andorra pel tema de l’acord d’associació”. I és aquí on, igual que PS i Concòrdia, posa sobre la taula la necessitat, al seu entendre, de no endarrerir més la consulta a la ciutadania: “Falta que DA convoqui la celebració d’un referèndum. Seran, per tant, els ciutadans andorrans els qui tindran la paraula sobre una qüestió d’aquesta transcendència per al futur del país”.