La llarga espera sobre la naturalesa de l’acord d’associació i els dubtes creixents de la població

“Quan passa el temps i tens més ocasions per pensar, o bé quan no es diu res, és quan sorgeixen els dubtes”, apunta la consellera general demòcrata Berna Coma, que parla de “refredament”

Grup interparlamentari Andorra-San Marino.
Grup interparlamentari Andorra-San Marino. Gerard E. Mur

Dubtes i refredament. Són els riscos que constata la consellera general demòcrata Berna Coma amb relació a la llarga espera per saber quina serà la naturalesa jurídica de l’acord d’associació: és a dir, si serà mixt o no. Coma, presidenta de la comissió de Política Exterior, considera que tot el temps que passi fins a la resolució final i la celebració del referèndum provoca “un refredament de la població”. Els ciutadans s’allunyen de la qüestió, perden interès: “Quan passa el temps i tens més ocasions per pensar, o bé quan no es diu res, és quan sorgeixen els dubtes. Els ciutadans poden acabar tenint una idea poc clara”.

En aquest sentit, la consellera general, que avui ha rebut a la cambra els diputats sanmarinesos que formen part del Grup de Treball Interparlamentari Andorra-San Marino, ha assenyalat que la demora –encara que no sigui provocada– és perjudicial: “Quan el cap de Govern i el secretari d’estat d’Afers Europeus van fer la ronda per les parròquies fa un parell d’anys per explicar el text acordat, no hi havia tants dubtes com ara”. “La ciutadania d’Andorra ha d’estar informada”, ha afegit Coma, que sosté que –quan s’acosti la votació en qüestió– caldria elaborar “una campanya d’informació seria molt important” perquè el pacte amb la UE “afectarà el futur”. “La gent ha de saber què votarà el dia del referèndum, quines són les característiques de l’acord. Votar en conseqüència, en definitiva”.

“La gent ha de saber què votarà el dia del referèndum, quines són les característiques de l’acord. Votar en conseqüència, en definitiva”

La consellera demòcrata, però, també ha admès que l’acord “no és la panacea, no tot és bo. Ara bé, si ho fiques tot en una balança, sempre pesa més el sí que el no”. “A més a més, l’acord és un instrument: tot dependrà de com el faci servir qui governi”. Coma, finalment, també ha subratllat que “tot i que els dos països hem negociat conjuntament els respectius textos, cadascú té la seva evolució”. De fet, San Marino signarà el seu text abans que Andorra perquè el govern sanmarinès no ha convocat un referèndum (tots els partits de l’arc parlamentari van a l’una i la població no ho ha requerit massivament).

Coma, de fet, ha recordat que la consulta popular no arribarà abans del coneixement de la naturalesa jurídica de l’acord: “No pots sotmetre a votació un text que no és definitiu”. “San Marino té un avantatge principal que és que tots els partits del Consiglio Grande estan a favor de l’acord d’associació. Tots hi veuen molts avantatges. La nostra posició ja és diferent: dins del Consell General hi ha dos partits que no veuen bé l’acord [Concòrdia i Andorra Endavant]”.

Michele Muratori.
Michele Muratori.

El Grup de Treball Interparlamentari Andorra-San Marino ha celebrat avui els trenta anys de relacions diplomàtiques entre els dos estats: “Ha estat una trobada molt profitosa. Hem constatat la necessitat dels petits estats de cooperar més en els organismes internacionals. Tenim veu i vot, però units tenim més força”. El diputat sanmarinès Michele Muratori, que ha parlat d’una jornada “molt positiva”, ha apuntat que “és comprensible que Andorra pugui tenir certes reticències” respecte de l’acord d’associació en matèria d’habitatge. “La qüestió immobiliària és molt diferent entre els dos estats. San Marino té un 90% d’habitatges de propietat i un 10% de lloguer, quan Andorra en té un 30% de propietat i un 70% de lloguer. En el nostre cas, l’acord d’associació no tindrà impacte en el mercat immobiliari. La solució d’Andorra podria passar per acompanyar l’acord d’unes clàusules de salvaguarda”. Tot i la poca afectació, San Marino, segons ha explicat Muratori, té “un cas específic” de sacseig immobiliari, les polítiques per a jubilats d’alt poder adquisitiu, que “poden posar un dipòsit de lloguer i poden venir a viure al país”. “Això ha fet pujar els preus, és clar. Un pis de vuitanta metres quadrats pot arribar-se a pagar per 1.000 euros mensuals”.

Comentaris (1)

Trending