L’acte tenia un objectiu molt clar, com ha volgut remarcar l’ambaixador espanyol a Andorra, Carlos Pérez-Desoy. “En un món on cada cop més les fronteres són sinònims de guerres, murs o deportacions, de situacions lamentables, la UE i Europa fan un esforç perquè sigui tot el contrari”, ha comentat. Tot sempre pensant en “coses concretes” que permetin “una millora de les condicions de vida de la gent que hi viu”. I, als entendre, exemples com els projectes de tramvia o la nova línia elèctrica, però també altres propostes, com ara la de l’habitatge, hi tenen cabuda. “Hi ha marge a l’espai entre Espanya, França i Andorra per fer-ho”, ha afirmat.
Per la seva banda, la ministra d’Exteriors ha volgut posar en relleu les “excel·lents relacions de veïnatge” existents tant amb Catalunya com amb Occitània, amb qui “es col·labora en nombrosos àmbits”. També ha recordat el treball que es fa en el marc de la Comunitat de Treballs dels Pirineus (CTP), una feina que, remarca, podria anar més enllà amb l’acord d’associació. En aquest sentit, ha explicat que, si s’acaba acceptant, el conveni obrirà la porta “no només a liderar projectes”, com ja passa amb el Tramvalira, sinó també “un cop haguem negociat la nostra participació en els programes i agències, accedir a finançament”.
Preguntada sobre la proposta de cofinançar projectes d’habitatge públic a territoris veïns que serveixin perquè hi visqui gent que treballa a Andorra, llançada ara fa uns dies al Consell General des del Col·legi d’Economistes, Tor ha estat prudent, tot apuntant que “no hem parlat del tema a Govern”. Malgrat això, sí que ha volgut recordar l’exemple de Liechtenstein, explicat fa poc en una altra conferència al país. Aquest país compta amb un gran nombre d’assalariats que són fronterers i “s’ha convertit en un motor de tota la regió”.
Des de la Generalitat, Ganyet ha volgut defensar a ultrança la necessitat de col·laboració entre els territoris dels Pirineus. “Som pocs i si no anem units serem un zero a l’esquerra”, ha advertit. Al seu entendre, “el futur ens obliga a fer una associació de territoris, respectant cadascú la seva personalitat”. I això permetria ser “10.000 quilòmetres quadrats i 250.000 habitants que suposarien un poc econòmic i social entre Barcelona i Tolosa”. Així, ha afirmat que “la unió fa la força i és clau per assegurar el creixement i la qualitat de vida a les nostres valls”. I dins d’aquest treball conjunt hi entrarien molts àmbits, habitatge inclòs.
Per la seva banda, l’expert en dret i en cooperació fronterera, Joaquim Llimona, també s’ha referit a la qüestió. Ha volgut destacar que “l’objectiu de tota col·laboració entre territoris ha de ser millorar les condicions de vida de la gent”. I, en aquest sentit, entén que “si això passa per habitatge, sanitat o infraestructures, benvingut”. Això sí, sempre dependent del que decideixin les “institucions” que són “les que han de parlar”.