Hi ha dues idees més, de forma global, potser tres, que també han interioritzat el demòcrata Jordi Jordana, el membre d’Acció Marc Magallon i la socialdemòcrata Susanna Vela. El quart de l’equip, el massanenc Carles Naudi, que és el més explícit. Creu que després d’un any i mig ja toca que es desencalli la naturalesa jurídica de l’acord. “Si és mixt o no és mixt no canvia el contingut de l’acord, només canvia el procediment per aprovar-lo a nivell de la Unió Europea i el que han de fer és decidir quin camí volem agafar i això no depèn d’Andorra.”
Les altres dues o tres idees referides anteriorment són que el text tancat, el pacte acordat, és suposadament un bon tracte per Andorra -i Europa tampoc hi surt perdent- i que el Parlament Europeu està preparat per aprovar el text amb un termini de temps raonable. És a dir, que a Europa hi ha ganes de treure’s de sobre el ‘dossier Andorra’. Ara bé, hi ha encara un tercer element més o menys substancial: és difícil posar un calendari a tot plegat perquè la naturalesa jurídica del text no s’acaba de desenredar encara que la carta de Macron ha marcat el camí.
LES TROBADES
Els quatre parlamentari andorrans van fer dues trobades ben diferenciades. D’una banda es van trobar amb la jurista espanyola Clara Martínez Alberola, una peça forta de l’engranatge de la secretaria general de la Comissió Europea que ha seguit molt de prop les negociacions entre Europa i San Marino. Després, hi va haver la reunió amb dos europarlamentaris: el president de la comissió d’Afers Exteriors del Parlament d’Europa, David McAllister, i la també eurodiputada i relatora -ponent en un sentit molt similar a la d’un tribunal judicial- de l’acord que finalment s’haurà de votar, Zeljana Zovko.
Vela: “Ens va explicar com havien anat tots els treballs, i ens va reconèixer que és un molt bon acord per a Andorra, un acord que està negociat de forma molt seriosa i molt eficaç per part d’Andorra, és a dir, s’ha fet un bon treball, és un bon acord i per al qual ens hem de felicitar”
La socialdemòcrata Susanna Vela explica que Martínez Alberola “ens va explicar com havien anat tots els treballs, i ens va reconèixer que és un molt bon acord per a Andorra, un acord que està negociat de forma molt seriosa i molt eficaç per part d’Andorra, és a dir, s’ha fet un bon treball, és un bon acord i per al qual ens hem de felicitar”. Té la mateixa visió el demòcrata Jordi Jordana, que creu que la jurista espanyola els va transmetre que “és acord bo per a Andorra i per a la comunitat europea”. Amb tot, i tancades les negociacions, van sorgir dos inconvenients que es van haver de solventar, tots dos relatius al protocol financer.
En principi, cap de les dues qüestions afectaven Andorra. Una segur que no, l’embolic, per dir-ho així, entre San Marino i Itàlia. La més gran afectació és que “han passat mesos per arreglar aquest tema”. Després, Luxemburg també hi va voler posar cullerada i va com exigir que els supervisors europeus “tinguessin més competències” teòricament de les que tocaven sobre, especialment, les entitats financeres dels dos petits països.
Una vegada tancat l’acord, a la taula de la Comissió Europea espera la decisió sobre “la natura jurídica que ha de tenir aquest acord; si és un acord exclusiu amb la Unió Europea o és un acord mixt. Com sabeu, doncs hi ha dues postures, i hi ha la majoria de països dels 27, que estan a favor què això sigui un acord exclusiu de la UE i en canvi hi ha altres països com Bèlgica, com Hongria i com França que han posat de manifest les seves reserves sobre la natura i creuen que és un acord mixt”.
Magallon: “La carta del copríncep Macron, del president de la República, evidentment té molta transcendència perquè no és una persona qualsevol a Europa. És una de les màximes autoritats, sinó la màxima autoritat”
I és aquí quan apareix la carta de Macron i tant Vela com Jordana i també Marc Magallon creuen que pot ser un element decisiu a tenor del que van escoltar a Brussel·les. El membre d’Acció integrat al grup demòcrata recorda que Martínez Alberola els va donar a entendre que “la carta del copríncep Macron, del president de la República, evidentment té molta transcendència perquè no és una persona qualsevol a Europa. És una de les màximes autoritats, sinó la màxima autoritat”.
En aquest sentit, Vela exposa que “Fins ara només s'havia verbalitzat la possibilitat aquesta per part de França, però després de la carta contesta que rep el nostre cap de Govern i el primer ministre de Sant Marino, França ja posa negre sobre blanc que considera aquest acord que és un acord mixt perquè afecta matèries de les quals els estats són competents perquè no les haurien donat a la Unió Europea, per aquest motiu creuen ells que és mixt”. La parlamentària socialdemòcrata recorda que “també se’ns diu que aquests elements que farien mixt l’acord és un 10% molt petit de tot el que l'acord treballa de les quatre llibertats, són uns punts molt concrets”.
El demòcrata Jordana també veu que pot ser decisiva la carta de Macron i que “al principi tot sembla indicar a partir dels precedents que pot ser mixt”. I encara clou Magallon manifestant que “penso que ara mateix, després d’aquesta carta, està un pèl més complicat que abans sigui un acord exclusiu”. Però manté que “s’ha de continuar insistint fins que no hi hagi veredicte final”, manté el dirigent d’Acció.
EUROPARLAMENTARIS
La trobada amb els dos europarlamentaris també va ser enriquidora en el sentit de poder tractar amb dues persones que coneixen de prop l’acord. Tots dos, McAllister i Zovko, van indicar que el Parlament Europeu està a l’espera i preparat de rebre el text amb la naturalesa jurídica que sigui. “Però per la seva ratificació no poden donar terminis”, indica Jordana, que ve a dir que si a Brussel·les no hi ha un calendari clar, menys hi serà a Andorra la Vella.
El demòcrata Jordana també veu que pot ser decisiva la carta de Macron i que “al principi tot sembla indicar a partir dels precedents que pot ser mixt”
“Ens van indicar que ells tenen tota la feina ja molt avançada respecte a aquest acord. Una vegada entri al Parlament el que vingui des de la Comissió, la cambra parlamentària no tindrà absolutament cap problema per ratificar-lo”, diu Magallon. Vela assegura que els principals responsables del Parlament Europeu “no han posat mai dubtes que és un acord exclusiu, per tant, a ells ja els sembla bé que sigui exclusiu, i evidentment ara estan a l’espera del que digui la comissió que finalment resolgui”. I reiterant el manifestat per Magallon, “són optimistes en el sentit que la feina ja la tenim feta”.
Els tres parlamentaris coincideixen, més o menys, en indicar que un cop el text arribi al Parlament Europeu, en un marge de tres a sis mesos -termini esmentat per Magallon- o de quatre o cinc mesos, segons Vela, hauria d’estar l’acord ratificat. Ara, quin pot ser el temps d’espera? “És difícil de dir-ho, perquè després sempre ens enganxem els dits”. En fi, ve a dir la parlamentària socialdemòcrata: “Ells creuen que poden ser optimistes, tenen ganes de tancar aquest acord amb Andorra i, per tant, ells faran el possible perquè això pugui resoldre’s en la més gran brevetat possible”.