Aquesta és una de les informacions que responsables del ministeri d’Exteriors, amb l’ambaixadora d’Andorra a Espanya i alhora delegada especial de les relacions amb els països de l’Amèrica Llatina en vista al projecte de la contractació en origen, Eva Descarrega, al capdavant, però també amb el secretari d’Estat de Justícia i Interior, Joan León, o el director d’Immigració, Jesús Guardiet, han compartit els darrers dies amb les associacions de residents llatinoamericans (Argentina, Colòmbia, Perú).
La trobada, celebrada aquest dijous, hauria servit per estrenar un canal d’informació clara i transparent que ha d’ajudar a traslladar als ciutadans dels citats països i d’altres detalls correctes i concrets sobre les condicions laborals i d’altra mena que Andorra exigeix i, d’aquesta manera, evitar l’impacte de l’arribada de treballadors que, tot sovint, no tenen on anar a parar i acaben suposant, d’aquesta manera, una complexitat -i fins i tot un problema no pas volgut- per a les autoritats del Principat i per a la convivència que hi ha al país.
Els representants dels tres col·lectius de residents esmentats, segons les fonts, haurien posat sobre la taula un parell de neguits. Un, que es miri de treballar per aclarir si hi ha els denominats ‘hotels pastera’
Els responsables de l’administració andorrana haurien traslladat als representants de les tres comunitats esmentades els canvis que s’han introduït en la nova quota general i de temporada. També se’ls hauria exposat els avenços en relació amb el projecte de contractació de personal en origen que ha d’ajudar, també, a superar els controls que imposa en nou sistema europeu ‘Entry Exit’, més enllà de facilitar l’arribada de la mà d’obra necessària però, alhora, ‘filtrada’.
En aquest marc s’hauria explicat que és amb Colòmbia amb qui s’ha avançat més entre altres coses perquè seria l’ambaixador d’aquell país a Espanya, amb qui es mantenen converses de manera regular en el marc del projecte esmentat, qui té els passos més avançats. Això no treu que no es miri d’avançar d’igual forma tant amb Perú com Argentina o Xile, per citar tres estats més de l’Amèrica Llatina. La informació facilitada, segons les fonts consultades, ha estat ben valorada i es considera que el fet de compartir la informació facilita la feina a tots nivells.
Els representants dels tres col·lectius de residents esmentats, segons les fonts, haurien posat sobre la taula un parell de neguits. Un, que es miri de treballar per aclarir si hi ha els denominats ‘hotels pastera’ i, de confirmar-ne l’existència, que s’adoptin les mesures per revertir la situació. Segons els consultats, “no tenim proves de l’existència d’aquests ‘hotels pastera’ però sí que tenim compatriotes que ens han informat que hi són”.
Alhora, també haurien demanat a l’administració andorrana que aclareixi com es pot resoldre el fet que hi hagi ciutadans a Andorra que hi arribin i s’hi estableixin sense gaudir de les autoritzacions corresponents. És a dir, persones que es venen a buscar la vida perquè potser han fet contactes amb empreses però que mentre no són realment contractats no només no perceben cap remuneració si no que estan en situació com a mínim al·legal, fet que acaba facilitant que aflorin altres irregularitats com pisos pastera o altres.