L’auge de residents espanyols amb alt poder adquisitiu anima el conveni pel repartiment de béns

L’acord formalitzat recentment entre Espanya i Andorra per distribuir al 50% allò que s’embargui procedent d’activitats delictives té com a rerefons un increment d’investigacions per suposats delictes fiscals de creadors de contingut i similars

Intercanvi de convenis entre José Manuel Albares i Imma Tor. SFGA

L’auge de residents espanyols a Andorra amb alt poder adquisitiu i el més que presumible increment d’investigacions fiscals a l’entorn de creadors de contingut (youtubers, influencers, tiktokers i demés) que els darrers anys s’han instal·lat al Principat per estalviar-se impostos a Espanya són dos dels motius que han animat el conveni recentment oficialitzat entre l’Estat espanyol i Andorra per al repartiment dels béns comissats en el marc d’activitats il·lícites.

El conveni es va signar durant la visita del ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel Abalos, a Andorra. Feia temps que s’estava negociant la qüestió. A nivell internacional, hi ha l’admissió que quan un Estat promou una investigació judicial que suposa que nacionals d’aquest país tenen béns a un altre Estat, hi hagi el repartiment al 50% dels béns i instruments que finalment es comissin. Però tot hi haver-hi aquest pacte, perquè realment es pugui procedir a la distribució esmentada, els països han de tenir convenis bilaterals signats per poder fer realitat el repartiment.

Espanya traurà més profit dels béns que es comissin a Andorra (d’espanyols) procedents de delictes

Segons les fonts diplomàtiques consultades, Andorra feia temps que es feia l’orni davant les peticions espanyoles. De fet, durant molts anys Espanya tampoc no hi va prestar molta atenció. Tot i que eren nombrosos els residents espanyols al Principat, no era un públic objectiu de forma rellevant per a les autoritats espanyoles. En la immensa majoria eren treballadors els que vivien al Principat i ciutadans discrets i que no feien gaire soroll. Però especialment des de la pandèmia la situació ha canviat. 

Ara són molt nombroses les persones d’alt poder adquisitiu que s’han establert al Principat -des d’esportistes de primer nivell a creadors de contingut passant per professionals liberals que a partir del seu ressò a les xarxes socials agafen una rellevància i obtenen uns ingressos molt notables- i per això Espanya ja fa temps que va activar la necessitat d’establir el conveni per tenir-ho tot a punt per si mai calia recórrer al repartiment de béns comissats.

A L’AMÈRICA LLATINA, Sí

Però, com s’ha dit, i com han admès fonts diplomàtiques espanyoles, Andorra s’ha anat fent el dissimulat, el sord, amb les demandes fetes des de Madrid per signar el conveni en qüestió. Un conveni ‘senzill’. Estàndard, fins i tot. I respecte del qual el Principat no pot dir que no hi tingui la mà trencada. I és que arran de l’esclat del ‘cas BPA’, i amb l’objectiu de fer aflorar causes a tort i a dret per justificar la intervenció, la fiscalia s’ha encarregat des del 2016 cap aquí -especialment amb Alfons Alberca al capdavant de la fiscalia general- d’anar fomentant acords de col·laboració amb països de l’Amèrica Llatina.

Arran de l’esclat del ‘cas BPA’, i amb l’objectiu de fer aflorar causes a tort i a dret per justificar la intervenció, la fiscalia s’ha encarregat des del 2016 cap aquí -especialment amb Alfons Alberca al capdavant de la fiscalia general- d’anar fomentant acords de col·laboració amb països de l’Amèrica Llatina

En efecte, Mèxic, Perú, Panamà… Andorra ha anat cercant suports perquè les procuradories dels respectius països anessin obrint causes contra ciutadans -sovint càrrecs polítics o funcionarials- que tenien diners a BPA o entitats vinculades. L’objectiu era fer la bola grossa i, a canvi, se signaven els convenis que a Espanya li ha costat tant d’aconseguir. En el cas que les autoritats llatinoamericanes promoguessin actuacions contra ciutadans seus a Andorra i al Principat s’embarguin, primer, i es comissin, després, béns d’aquells ciutadans, els països d’origen percebran el 50% dels diners travats.

I això ha estat un dels motius que ha empès països llatinoamericans a obrir causes que després han comportat que es judicialitzessin també a Andorra i s’anés donant voltes i voltes. Espanya havia demanat també signar l’esmentat conveni. Però per res a veure amb BPA. Al seu dia, per tenir el marc normatiu clarament referenciat. Però el Principat, segons les fonts diplomàtiques espanyoles, va anar donant llargues. I Espanya tampoc va collar suficient. Fins ara.

L’increment de ciutadans espanyols establerts a Andorra amb l’objectiu d’estalviar-se impostos ha portat Espanya, ara sí, a voler tenir tot a punt per si mai hi ha un augment de causes judicials amb comís de béns associats. En aquest sentit, les fonts consultades han donat a entendre que vista la naturalesa dels nouvinguts espanyols, és plausible pensar que hi haurà causes per delictes fiscals que poden suposar embargaments de béns. Per tant, des del punt de vista legal, a l’Estat espanyol li cal ser previsor. I per això amb la visita d’Albares es va signar el conveni.