Punjabi ha comparegut tota sola per llegir un escrit relativament breu i en què abans d’acabar s’ha emocionat i tot. Especialment quan ha assegurat que “he tingut por” i ha anunciat la posada en coneixement a la fiscalia d’uns fets que, almenys públicament, no ha concretat. A més, la responsable de l’APDA, que ha dit que “ningú hauria de callar o acatar amb por” i que espera que ara es deixi de parlar d’ella i que el debat se senti en la banalització que s’està fent a parer seu de la protecció de dades a Andorra, no ha acceptat preguntes. Ha aparegut, ha llegit i ha marxat. Això sí, “me’n vaig amb la consciència tranquil·la”.
Ha estat sense cap mena de dubte l’escenificació d’una marxa amb dol. Punjabi està dolguda. Amb tots i tothom, però especialment amb Sindicatura, a qui ha remès per a qualsevol dubte. De fet, la fins ara cap de l’APDA estava a poques setmanes de ser rellevada. La setmana que ve finalitza el termini perquè es puguin presentar candidats o candidates al càrrec i és ben clar que Punjabi, amb plaça de retorn a l’AQUA, no aspirarà a tornar a ser elegida. Si hi havia algun dubte sobre si es presentaria, òbviament ara no n’hi ha cap.
L’AL·LOCUCIÓ
La cap de l’APDA ha assegurat en el seu parlament de pocs minuts que la seva missió sempre ha estat “garantir que els drets fonamentals de les persones siguin respectats, i que cap poder, ni públic ni privat, pugui utilitzar la informació personal al marge de les garanties que protegeixen la ciutadania”. Però ha vingut a dir que no ho ha pogut fer. Almenys no del tot. “Una autoritat no pot protegir drets si no se la protegeix a ella mateixa. I la meva experiència ha estat una altra.”
Punjabi ha assegurat que ha intentat “preservar l’equilibri institucional, amb lleialtat i voluntat de diàleg. Però l’equilibri no pot confondre’s amb submissió, ni el respecte pot ser unidireccional”, en un dels molts tocs que ha dirigit cap a Sindicatura. “Malgrat els intents de col·laboració i les advertències formulades des de l’agència, es va optar per deslegitimar la seva tasca, impulsar una reforma legal sense consens i augmentar-ne el control polític.”
“Si no som capaços d’adequar-nos a un Reglament Europeu de Protecció de Dades, què farem amb el miler de directives que s’hauran d’implementar? La confiança internacional no es manté amb discursos, sinó amb garanties reals”
“He viscut situacions que traspassen els límits del que és acceptable en un estat de dret”, abans d’assegurar que la modificació de la llei que regula la protecció de dades no es va fer per seguir el mandat de les normatives europees sinó “per consolidar el control polític sobre l’agència. Tot i que es va justificar com una adaptació als estàndards europeus i una voluntat d’homogeneïtzar els òrgans adscrits al Consell General”. En aquest marc ha deixat clar que “la realitat és que l’APDA no és comparable a altres institucions: és l’única amb funcions sancionadores i amb la missió de garantir un dret fonamental que sovint entra en conflicte amb interessos públics i privats”.
Per a la fins avui cap de l’APDA, els canvis legals i l’equiparació amb altres càrrecs els membres de direcció dels quals, almenys, són elegits pel Consell General, el que pretenien era “blanquejar ingerències prèvies i consagra un model on l’agència deixa de ser independent per convertir-se en una peça més dins de l’engranatge institucional. Això, en una democràcia, és un error greu”. En aquest punt ha recordat que Andorra es troba immersa en el procés d’associació amb la UE: “Un país sense una autoritat de protecció de dades independent no és un país fiable en l’entorn europeu.”
I és que “si no som capaços d’adequar-nos a un Reglament Europeu de Protecció de Dades, què farem amb el miler de directives que s’hauran d’implementar? La confiança internacional no es manté amb discursos, sinó amb garanties reals”. Punjabi ha assegurat que “cap autoritat hauria de treballar en aquestes condicions sent constantment obstaculitzada políticament. I cap ciutadà hauria d’acceptar que els seus drets depenguin d’una institució afeblida o sotmesa als interessos d’uns quants” perquè “la protecció de dades no és un tema menor. Avui, les dades mouen el món. Qui les controla, té poder”.
Qui al seu dia va ser militant liberal, afiliació que li va servir per fer el salt cap a l’APDA pels acords governamentals establerts al seu dia, ha assegurat que parlava cop a màxima responsable de l’agència fins avui però també “parlo com a ciutadana”. I sota aquest barret “veig amb preocupació com es consolida un sistema perillós, on el que hauria de ser un òrgan independent es polititza, es buida de contingut i es desmantella. El país necessita una autoritat de control amb autonomia real, amb criteris tècnics clars, amb personal qualificat i amb recursos suficients per fer la seva feina”.
UN NOU DEBAT: SE’N VA
Punjabi ha assegurat que “ha intentat actuar amb criteri i responsabilitat, fins i tot quan les condicions no ho posaven fàcil. Però mentre dins alertàvem de problemes reals, a fora es va imposar un relat simplista i totalment injust, centrat en la meva figura, que va servir per desviar l’atenció del que realment està en joc”. És a dir, ha vingut a dir que s’ha parlat d’ella i se l’ha ‘criminalitzat’ per no haver d’afrontar la realitat d’una feble institució o del suposat desinterès institucional per protegir realment els ciutadans i les seves dades.
“Crec fermament que el que ha passat no es pot normalitzar” i per això ha portat el cas al minister públic, “amb la confiança que aquesta institució actuarà amb imparcialitat i responsabilitat per preservar l’Estat de dret i les garanties que protegeixen tota la ciutadania”
“Ha arribat el moment d’obrir un nou debat. De deixar de parlar de persones per parlar de sistema. No podem normalitzar un model institucional basat en la subordinació, la por i el silenci. El país necessita una autoritat forta, tècnica, i lliure d’influències.” I a partir d’aquí és quan s’ha començat a emocionar tot indicant que “durant aquest mandat he tingut por, sí. Però la por mai pot justificar el silenci”. I la por i els fets de què s’hauria sentit víctima haurien portat a fer una comunicació a la fiscalia, “perquè crec fermament que el que ha passat no es pot normalitzar, amb la confiança que aquesta institució actuarà amb imparcialitat i responsabilitat per preservar l’Estat de dret i les garanties que protegeixen tota la ciutadania”.
En aquest moment, i amb llàgrimes als ulls, ha estat quan ha anunciat la seva dimissió tot assegurant que “no espero unanimitat ni aprovació. Però sí que faig una crida a que no es continuï banalitzant la qüestió amb judicis personals”. Punjabi ha deixat clar que “no dimiteixo per cansament, dimiteixo perquè ningú hauria de callar o acatar per por i més si el seu mandat consisteix en protegir un dret fonamental. I perquè davant d’un abús de poder, hi ha una cosa pitjor que mirar cap a una altra banda, és ser partícip del sistema”. “Me’n vaig amb la consciència tranquil·la”, ha assegurat. “A partir d’ara, les explicacions corresponen a qui ha decidit, qui ha actuat i qui ha avalat.”