Com que Institucions Penitenciàries no té personalitat jurídica pròpia, l’expedient s’ha obert directament al Govern. I caldrà veure com acaba tot plegat. Probablement no anirà massa més enllà d’una amonestació. Però serà una nova tibada d’orelles en el marc d’una relació ja de per si tensa des de fa temps entre la direcció i l’agent que ha recorregut contra el concurs -va quedar fora de la plaça, n’hi havia vuit en joc- perquè considerava que hi havia algunes de les preguntes de l’examen que eren enganyoses. O, com a mínim, que no estaven ben redactades.
Com que el funcionari de torn va impugnar el concurs, i vist que qualsevol decisió podia tenir efectes respecte de la resta de candidats, des d’Institucions Penitenciàries s’hauria donat trasllat del recurs a la resta d’aspirants perquè diguessin el que tinguessin per convenient, perquè al·leguessin allò que consideressin. Entre els documents que feien part de l’expedient -del dossier lliurat com a base per fer les al·legacions escaients- hi havia justament l’examen respost per la persona recurrent. No es va parar compte que hi havia una denominació que permetria a la resta de candidats poder saber qui havia impugnat el concurs. I d’aquí ve tot plegat.
En conseqüència, i davant la queixa formalitzada pel funcionari que hauria trobat que se li havia violat la intimitat i hi havia alhora una revelació de secrets personals, l’agència després d’analitzar mínimament l’afer ha obert l’expedient per aprofundir en la indagació. La situació encara enrareix més la situació al tomb d’aquest concurs i de la relació entre aquest funcionari en qüestió i la direcció i altres agents.