Els funcionaris han rebut la prima de productivitat: una ‘catorzena’ paga de 1.830 euros de mitjana

La majoria dels sindicalistes consideren equitatiu que les millores salarials només afectin els treballadors públics que es van jubilar de forma obligatòria perquè els que ho han fet sota altres fórmules s’han acollit a condicions de pensió garantida del 60% del darrer salari

Una imatge de l'edifici administratiu de Prat de la Creu.

Els funcionaris en actiu que fa set o més anys que presten servei a qualsevol departament de l’administració estatal ja han cobrat la denominada prima de productivitat. És una de les millores que s’inclouen en l’acord sobre política retributiva subscrit entre el Govern i els representants dels treballadors, els diversos sindicats de la Funció Pública. La prima en qüestió s’ha abonat conjuntament amb la nòmina del mes d’octubre i ve a ser una mena de ‘catorzena’ paga. De mitjana, els treballadors públics han rebut un pagament de 1.830 euros.

És una mitjana perquè la paga va en funció d’un percentatge lligat als anys de servei a l’administració i dit percentatge s’aplica al salari base més el complement específic, si n’hi ha, anual. Per tant, la forquilla de pagues que s’han abonat és molt elevat. Això sí, el que era clar és que l’administració distribuiria uns tres milions d’euros, perquè era la dotació a aquest efecte, a repartir entre 1.640 funcionaris que, en xifres rodones, són els que segons fonts de l’administració són els que hi tenen dret. 

Aquesta paga és única i no consolidable. I té com a objectiu, per dir-ho així, compensar els treballadors públics que fa més anys que presten servei a l’administració i, per tant, que haurien d’haver ja notat l’impacte de l’avaluació a l’acompliment que no s’ha desenvolupat en els terminis que es preveia

Aquesta paga és única i no consolidable. I té com a objectiu, per dir-ho així, compensar els treballadors públics que fa més anys que presten servei a l’administració i, per tant, que haurien d’haver ja notat l’impacte de l’avaluació a l’acompliment que no s’ha desenvolupat en els terminis que es preveia, que va amb molt retard. Més endavant, suposadament, s’hauria d’avaluar la possibilitat que es compensi, també, el fet d’haver estat suspès el GAdA durant tres lustres, aproximadament. 

Aquesta paga no implica els funcionaris jubilats, en canvi, altres millores retributives sí que beneficien jubilats obligatoris, però no els voluntaris. Aquest aspecte ha portat una lleugera controvèrsia perquè ha estat el que ha portat l’Associació de Bombers d’Andorra -presidida per un funcionari jubilat- a no signar l’acord retributiu i la que ha fet que la branca de jubilats de l’USdA, que dirigeix el mateix funcionari, també hagi arremès contra la suposada manca d’equitat i sensibilitat. Una equitat que defensa i que assegura que seria efectiva si els jubilats, tots, es veiessin també beneficitats de la millora retributiva.

Però la majoria de representants sindicals consideren, justament, que si alguna cosa té aquesta decisió, que siguin els treballadors públics que es van haver de jubilar obligatòriament els que perceben les millores, és un caràcter equitatiu. I que en el marc d’una negociació s’han de prioritzar elements. I expliquen que hi ha diversos funcionaris que es van jubilar lleugerament abans d’hora per poder-se acollir a disposicions que fan que la seva pensió sigui equivalent al 60% del darrer salari de manera garantida. “No sempre es pot tenir tot”, han recordat les fonts.