Les fonts consultades han assegurat que no hi ha fractura entre els diversos representants dels funcionaris però que sí que hi ha diferents maneres d’afrontar la situació perquè al seu dia hi va haver elements que van distorsionar els sous públics, especialment a partir de les lleis especials de cossos uniformats com la policia o els duaners. Seria arran d’això que la intensitat i la celeritat de les demandes és diferent en funció del departament del qual es tracti. Amb tot, Funció Pública s’hauria marcat les dues primeres setmanes d’agost com el termini límit per tancar l’acord del tot, després del suposat malentès que hi va haver i va impossibilitar signar un pacte.
Segons les fonts consultades, el marc més equitatiu que van suposadament consensuar sindicats i administració hauria tingut un cost per al Govern de no menys de 21 milions anuals que, d’entrada, s’haurien distribuït en tres exercicis. Però suposadament es van superposar mesures que l’executiu no pretenia pas aplicar totes. O les unes o les altres. Però els sindicats no ho van entendre així i es va acabar fent marxa enrere. Ara el sindicats estan a l’espera de rebre de l’administració els models amb què s’ha estat treballant per poder-hi fer les correccions que escaigui i mirar de tancar una entesa.
El model de compensació no podrà arribar al 106% que és el que s’havia potencialment pactat. Però no es vol que es quedi molt lluny d’aquest percentatge
Per fer possible les actualitzacions que s’acordin, no només s’hauran de canviar reglaments. També cal fer una modificació legislativa i per això Govern vol tancar l’acord ja perquè hi hagi marge per trametre els canvis legals al Consell General i l’actualització salarial ja es pugui començar a aplicar, parcialment, l’1 de gener del 2026 i no haver de fer modificacions remuneratòries retroactives. Però els sindicats que representen més funcionaris s’ho volen agafar amb calma perquè pretenen que hi hagi una actualització “equitativa”.
Els sindicats més voluminosos són els que representen els funcionaris del cos general, el dels docents i, després, en la mateixa línia segur que hi ha els treballadors públics adscrits a l’administració de Justícia. És en aquest context que el Sipaag està mirant de convèncer, segons les fonts sindicals consultades, la resta d’organitzacions sindicals perquè acceptin lluitar per una dotació de 18 milions. Ni els 14 que ha imposat com a topall màxim definitiu ni els 21 o 24 del model que s’havia donat per bo.
Ja s’assumeix, segons les fonts, que el model de compensació no podrà arribar al 106% que és el que s’havia potencialment pactat. Però no es vol que es quedi molt lluny d’aquest percentatge. I és aquí quan hi ha diferències, que no cap fractura, amb els funcionaris de la policia o de la duana, segons les fonts. I és que al seu dia, les lleis especials d’aquests cossos van establir l’existència de l’agent alumne, que és el que entrava amb el 80% del salari. Una vegada finalitzada amb èxit l’etapa de formació ja s’assolia el 100% de cadascuna de les bandes.
En canvi, ni els funcionaris generalistes ni els docents, per exemple, no es van trobar en aquella tessitura, i per anar incrementant percentatge des del 80% havien d’anar sumant GADAs. En aquest suspès aquest sistema d’avaluació des del 2009, molts funcionaris estan molt lluny d’aquell 100%. Per tant, poder aconseguir que amb l’actualització es pugui anar fins al 103 o al 104% és un molt bon recorregut.
Per a molts funcionaris policials, l’increment seria molt menor. I és aquí quan, segons les fonts, o es busca celeritat en rebre d’una vegada els increments o, en cas contrari, es reclama un augment que permeti anar les bandes fins al 110 o al 112% que l’executiu ja ha deixat clar que no serà possible en cap cas. I heus aquí el debat i la feina interna a fer entre els sindicats per mirar d’arribar a un consens intern abans de cercar un pacte amb l’administració.