Aquest és l’objectiu que persegueix la proposta de modificació, una de les 23 que els ‘taronja’ han presentat al text. Així, s’aprofita per modificar la disposició final setena del projecte legislatiu, que reforma alguns aspectes de la Llei qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública. I un dels retocs claus afecta, com s’ha dit, el personal de la parapública sanitària.
Fins ara, aquest no estava inclòs entre els possibles beneficiaris del sistema de retir que es va crear l’any 2014. Llavors, més enllà dels funcionaris, es va regular que també podien ser partícips del pla els treballadors de diferents organismes públics. Era el cas dels del Consell General i òrgans adherits (Tribunal de Comptes, Agència de Protecció de Dades, el Tribunal Constitucional o l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior). També de diferents entitats públiques com la CASS, el Fons de Reserva, la UdA, el llavors Institut d’Estudis Andorrans, l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya (EFPEM) així com els col·legis confessionals i l’Escola de Meritxell. També quedaven inclosos els docents contractats per l’arxiprestat de les Valls per fer classes de religió.
L’esmena preveu incorporar a aquest llistat els assalariats del SAAS. Això sí, només aquells que tinguin un contracte de durada indefinida. Si la compleixen, seran considerats partícips del pla “a tots els efectes”. A banda, també es canvia el text perquè puguin tenir un representant a la comissió de seguiment i com s’ha de designar fins que arribi el moment de renovar tot l’òrgan.
Les propostes de Demòcrates també canvien altres aspectes de la Llei del 2014. Així, es regula que un funcionari que perdi aquesta condició i, per tant, hagi de deixar el pla, pugui mobilitzar els fons que hagi acumulat fins a aquell moment a un altre instrument, sigui nacional o estranger. Una altra modificació fa referència a la possibilitat que es pugui escollir més d’una entitat dipositària i més d’una gestora si així ho estableix el concurs que es convoqui quan toqui -un cop cada sis anys com marca la Llei de contractació pública-. D’aquesta forma, es considera que es podran obtenir rendiments i comissions “més competitives”.
MODIFICACIONS A L’APDA
De les 23 esmenes demòcrates al pressupost, hi ha deu que afecten directament els comptes de l’Agència de Protecció de Dades. Es tracta de petites modificacions econòmiques que es fan a petició de l’actual directora, Jéssica Obiols, que considera que cal canviar algunes de les partides que havia consignat la seva antecessora, Resma Punjabi. Són canvis que tenen a veure amb partides com les de locomoció o vendes. També hi ha la previsió d’afegir 3.000 euros en ingressos ja que s’ha decidit vendre un vehicle que l’APDA tenia en propietat per un criteri de “racionalització patrimonial”, ja que “és un actiu que no respon a una necessitat operativa real ni s’utilitza de manera efectiva”.