En total, i des del 2006 que es va posar en marxa encara que amb una altra denominació, el servei ha atès 1.255 dones diferents, el que demostra la feina feta i que l’esmentat departament està del tot “consolidat”, en paraules tant de Porras com del ministre d’Afers Socials, Víctor Filloy, que ha remarcat també que el principal canal d’entrada a l’esmentat servei és la presentació directa davant les professionals que el comanden. La policia o l’hospital també deriven dones cap al servei. En total, durant el que va d’any s’han estat atenent 286 dones. A banda de les 113 noves, hi ha 144 casos que es mantenen d’exercicis anteriors i 29 casos retornats. És a dir, dones que havien estat ateses amb anterioritat i que pel que sia han recaigut, han tornat a patir violència.
La franja d’edat on més violència hi ha és entre els 28 i els 39 anys, encara que Porras ha remarcat que no es pot descuidar la població més jove, perquè entre els 16 i els 27 anys també hi ha una intensa presència de la violència de gènere, moltes vegades facilitada per estereotips o productes teòricament culturals com sèries televisives o estils musicals (reggaeton), tal i com ha remarcat Mireia Porras. “S’ha de continuar picant pedra” per eradicar aquests comportaments, ha insistit la cap de Polítiques d’Igualtat, que ha explicat que per ara s’han atès deu casos de violència domèstica i familiar i quatre o cinc homes que també haurien estat agredits en el marc d’una relació de parella.
S’assegura que no hi ha més violència sinó més deteccions però sí que preocupa el fet que creixi el nombre de casos entre la gent més jove (de 16 a 27 anys)
De les moltes dades presentades, ha quedat clar que quant a dones víctima de violència de gènere i nacionalitat o parròquia, les proporcions responen a l’estructura poblacional del país. O sia, la majoria de víctimes són andorranes, espanyoles o portugueses, i viuen o a Andorra la Vella, Escaldes o Encamp. Totes les víctimes han patit violència psicològica i a partir d’aquí hi ha el dany físic, social o econòmic com a següents comportaments violents que se sofreixen. La violència sexual o ambiental és lleugerament menor, encara que no menys preocupant.
La majoria de les dones que pateixen violència de gènere no denuncien el seu agressor. I no ho fan, segons Porras, per por, sí, però també i sobretot perquè “no es tracta de denunciar algú que passa pel carrer sinó alguna persona a qui estimes o amb qui tens fills”. Tot i això, la immensa majoria de dones ateses al servei han trencat la seva relació. La cap d’àrea de Polítiques d’Igualtat ha remarcat la importància de la formació i de treballar-la en àmbits com la policia o la Justícia per evitar “revictimitzar la víctima” i fer-li explicar trenta vegades una mateixa situació.
Entre altres coses s’ha exposat també que s’han atorgat 91 prestacions a 69 famílies per un valor de 111.000 euros i s’ha explicat que els quatre pisos de què disposa l’administració per acollir temporalment una víctima de violència de gènere i el seu entorn -les dones que han estat ateses durant el 2019 al servei tenen 388 fills i filles- han funcionat a ple rendiment durant tot l’any. Les ubicacions són secretes i els domicilis, que poden acollir dues famílies alhora, són pensats com a mesura temporal. Que una víctima pugui refer-se, remuntar i després aixecar el vol i tornar a fer la seva vida en el seu propi espai. Dotze famílies diferents han ocupats els quatre pisos.
Finalment, aquest dimecres es posarà en marxa una exposició emmarcada en el Dia internacional per a l’eradicació de la violència de gènere que se celebra aquest dilluns. L’exposició, que es mostrarà per primer cop al Consell General, es titular ‘Relats reals de supervivència, 1.255’ i està protagonitzada per fotografies o relats en primera persona d’algunes de les 1.255 dones que el servei ha atès des del 2006 quan es va posar en marxa.
Comentaris (1)