La tria d’enguany neix d’un certamen exigent que ha rebut prop de 60.000 imatges de 4.000 fotògrafs procedents de 141 països. Un jurat internacional independent ha estat l’encarregat de seleccionar els 42 projectes guanyadors que conformen la mostra. “Hi ha històries sobre conflictes armats i guerres, com la d’Ucraïna i la de Gaza, però també sobre els efectes del canvi climàtic arreu del món”, ha explicat durant la presentació Alba Noguera, representant de World Press Photo. Noguera ha matisat que l’exposició també s’endinsa en “conflictes més personals relacionats amb temes de salut o amb comunitats desplaçades i marginades”.
Entre les peces més colpidores destaquen treballs d’accés extremadament restringit. L’espectador podrà veure el dia a dia d’un centre d’immigració als Estats Units o endinsar-se dins d’una fàbrica de drons a Ucraïna. Però, no tot és foscor: també hi ha espai per a la resiliència humana, com la història d’una parella a les Filipines que decideix casar-se enmig d’unes inundacions devastadores, o projectes que exploren com els robots estan transformant les cures a la gent gran.
Davant la immediatesa de les xarxes socials, on les imatges es consumeixen en un ‘scroll’ infinit, el World Press Photo proposa tot el contrari: aturar-se. Noguera ho ha definit de manera clara: “Vivim envoltats d’informació visual a Instagram o Facebook, però mai tenim temps per digerir-la. Aquesta és una exposició quasi incòmoda, però crec que és una incomoditat productiva, que ens ajuda a posar-nos al lloc dels altres”.
L’arribada d’aquesta fita cultural a Sant Julià és el resultat d'anys de feina invisible. El comissari de la mostra, Pere Moles (representant de Reunió de Papaia), no ha amagat la seva emoció ni tampoc certa “inquietud” perquè tot surti bé, recordant la competència internacional que hi ha per acollir aquest esdeveniment: “Que torni a Andorra dependrà de nosaltres, però també que ens ho acceptin”.
Noguera ho ha definit de manera clara: “Vivim envoltats d’informació visual a Instagram o Facebook, però mai tenim temps per digerir-la. Aquesta és una exposició quasi incòmoda, però crec que és una incomoditat productiva, que ens ajuda a posar-nos al lloc dels altres”
La inauguració de la tarda ha comptat amb un ampli suport institucional. El cònsol major de Sant Julià de Lòria, Cerni Cairat, acompanyat per més membres de la corporació laurardiana com Sofia Cortesao, ha expressat una “gran il·lusió” per veure l’Hotel Pol convertit en aquesta gran ‘macrofinestra’. Cairat ha vinculat la cruesa del món amb la realitat local: “A Andorra també tenim problemàtiques, com la de l’habitatge, que ens qüestionen el nostre mode de creixement. No restem aliens al que succeeix a la resta del món. Desitjo que aquestes imatges ens ajudin a despertar l’empatia”.
Per la seva banda, la ministra de Cultura, Mònica Bonell, s’ha mostrat “molt contenta” i ha remarcat la necessitat que des de les institucions es fomenti la reflexió sobre el món que estem construint. Al costat de Bonell, també s’ha pogut veure a la ministra de Salut, Helena Mas, i al cònsol major d’Andorra la Vella, Sergi González, evidenciant la rellevància nacional de la cita.
Un dels espais d’obligat recorregut de l’exposició es troba a la part superior de l’hotel. Es tracta d’un memorial i homenatge artístic als periodistes i fotoperiodistes que han estat assassinats o han mort mentre exercien la seva professió, una llista que, tal com ha lamentat el cònsol Cairat, “creix any rere any en els conflictes armats”. Aquesta instal·lació, realitzada gràcies a la col·laboració amb l’Associació d’Amics del Disseny, esdevé un espai de silenci on es recullen els noms d’aquells professionals que s’han atrevit a documentar la veritat malgrat les amenaces constants.
Sens dubte, una cita imprescindible per a tothom qui vulgui sortir d’una sala d’exposicions, tal com demanava Alba Noguera, “una mica més canviat o una mica més obert”.