Dels 36 inscrits inicials per al concurs -hi ha tres places de nova creació i cinc per cobrir vacants que s’han generat els darrers temps-, deu ja no s’han presentat a l’Estadi comunal. No ser a lloc a les 9 del matí comporta quedar fora del procés. Per tant, només 26 (18 nois i 8 noies) tenen dret a seguir endavant. I això encara si superen les proves físiques que s’han posat en marxa amb cinc voltes a l’estadi -2.000 metres per tant- intercalades amb altres exercicis: saltar tanques, superar pneumàtics, passar per la barra d’equilibri, fer unes quantes flexions, superar una tanca de 3,20 metres…
En fi, el circuit d’habilitat, força i resistència és una de les proves físiques que hauran d’afrontar aquests dies. L’agent formador d’esports del grup de formació policial Bruno Modesto ha fet cinc cèntims dels diferents tests o exàmens que els candidats a policia hauran de fer els propers dies. Les proves físiques, per exemple, “són diferents” a les que es feien fa uns anys, “són més actuals i adequades al lloc de treball” i segueixen, ha explicat Modesto, l’“estàndard a nivell europeu”. Hi hauria tests de resistència o una prova de muntanya. També hauran d’afrontar un examen sobre geografia, proves escrites professionals, revisions mèdiques o un psicotècnic.
Modesto ha reconegut que per a un policia “és important tenir un mínim de condició física”. El nivell ha de ser “mitjà alt”. De l’estat de forma i de les pretensions de cada candidat en sabran més a mida que avancin les proves. Però, sobretot, “durant la formació per treballar”. Aquest agent del grup de formació ha reconegut que no es nota molt si un policia ho és per vocació o si simplement, “es fan les hores a la feina per un salari a final de mes, que també n’hi ha però no són gaires”.
Les proves físiques les han iniciat 26 candidats, divuit nois i vuit noies, que asseguren, tots, tenir vocació de servei
Segons l’agent de policia en qüestió, “la majoria és vocacional” i “sortim al carrer amb ganes de perseguir el delicte”. Segons Modesto, quan es fa una feina com la policial “es nota si és vocacional”. I els aspirants a una de les places que es posaven avui en joc, a priori, semblen tenir aquesta voluntat de servei públic. Com a mínim si es fa cas als dos joves que han exposat el seu testimoni, Jordi Hernàndez i Alba Canal que, alhora, han estat dos dels primers en engegar les proves.
Hernàndez ha explicat que “sempre he volgut ser policia” i, de fet, ja ha estudiat criminologia amb la voluntat de poder-se integrar més endavant en algun grup especialitzat, fins i tot cap a la policia científica. De fet, aquest jove aspirant a policia ja va fer les pràctiques de la seva formació acadèmica al cos. Canal ha afirmat que esdevenir policia “és el meu somni des que sóc petita”. I no és pas perquè tingui antecedents familiars. De 22 anys, l’aspirant a agent reconeixia “molts nervis” davant l’inici de les proves, tot reconeixent que “sempre he vist” la policia com un exemple on emmirallar-se. “És vocació de servei públic. És molt vocacional.”
Però com demostra la pràctica del dia dia, cal que la professió no només sigui vocacional. També atractiva des del punt de vista salarial. Perquè en cas contrari hi ha molts joves que s’acaben cansant, que no els surt a compte, i decideixen plegar o, en el millor dels casos, agafar una excedència per començar una nova destinació professional o, per exemple, enrolar-se en el negoci familiar si és el cas.