Durant el mes de setembre, ha estat treballant intensament en la creació de la seva primera peça, a la qual recentment ha anomenat com 22 caixes, i que s’estrenarà com a inauguració de la temporada de teatre de La Feréstec. Aquesta obra reflecteix tot el que ha après durant els seus anys de formació i serà la primera gran mostra de la seva carrera com a creadora. Ens rep a l’espai de La Feréstec -moments abans de començar un assaig general- per explicar-nos com ha anat l’experiència de la seva residència artística i què està preparant per a la seva estrena.
Originària d’Encamp, va començar primer en el món de la dansa, però la seva passió pels escenaris la va portar a ampliar els seus horitzons artístics i atrevir-se amb el teatre. “Em feia una mica de por”, reconeix, referint-se a la seva relació inicial amb la paraula i el teatre. “Pensava que no seria per a mi, que el cos era el meu element, però vaig descobrir el teatre físic i va ser quan vaig veure que podia combinar tot el que m’agradava”.
De la mà de Juanma Casero i Irina Robles de l’Animal Escola de Teatre, va començar a agafar confiança, i de fet, animada pels seus mentors va optar per començar una carrera a l’Institut de Teatre de Barcelona, on ara només li queda el darrer curs. Van ser també els seus professors els que, quan van decidir impulsar una residència l’espai La Feréstec, li van dir que s’hi presentés i així és com ha arribat a la preparació de ‘22 caixes’, una peça que just ha anomenat aquesta mateixa setmana després que, organitzant l’espai escènic, s’adonés que hi havia 22 caixes. “Les vaig contar i n’hi havia 22. Torno a contar-ho i 22 caixes. I jo tinc 22 anys, i pensar que era com un senyal”, diu.
Durant aquest projecte l’artista ha assumit tots els rols, des de la dramatúrgia fins al vestuari, sempre amb el suport dels seus mentors. La peça, que aposta pel teatre físic, combina diversos llenguatges: des de la dansa fins a la paraula, passant pel moviment més físic i poètic. “Parla de pors, somnis i records. I tot i que parteix de la realitat, m’agrada deixar volar la imaginació i permetre que el públic hi interpreti el que vulgui”, ens explica mentre ens guia pel seu espai de creació, que està ple de caixes. “Cada vegada que obrim una, ens permet descobrir què s’hi amaga: records, pors, inquietuds… tot vinculat al jo present. El món és realista, però a mesura que avança, volarà cap a altres llocs”,
L’espai, en si mateix, és un reflex de la temàtica de la peça: una habitació on es guarden caixes plenes de records, secrets i emocions. Un dels aspectes més destacats de la seva creació és la incorporació del clown, que té un gran pes a la peça. “El clown es treballa des de la innocent energia del nen petit, seguint els seus impulsos. Hi ha caixes que ens porten a aquest nen interior i, per això, el clown és tan important”, ens comenta. I és que aquest gènere és una de les grans passions que té l’artista i que aquest projecte li ha permés explorar al complet.
“Ha estat una experiència brutal”, assegura tot subratllat que el procés creatiu ha estat també molt intens, amb moltes hores de feina i un cap que no para mai de rumiar idees. “A la nit, hi ha dies que me’n vaig a dormir a les tres de la matinada i potser me n'he anat al llit a les 22 hores, però el meu cap va fent rum-rum tota l’estona, ja sigui amb idees d’espai o del vestuari”. Ara, a només qüestió de dies abans finalitzi aquesta experiència amb la seva estrena -el 27 i 28 de setembre a l’espai La Feréstec- ho té tot gairebé llest per tancar la peça i amb moltes ganes que pugui “volar més enllà”.