Fonts properes als urbans més emprenyats consideren que la fórmula que voldria aplicar la corporació laurediana beneficiaria els comandaments i, potser, les noves persones que arribessin. Però no pas el gruix d’agents que ja formen part del cos, que cada vegada està més minvat per baixes temporals o definitives, per alguna reubicació i perquè els edictes que es convoquen acaben la gran majoria deserts. Els dos temes musicals, creats amb intel·ligència artificial (IA), són d’allò més enganxosos. I d’estils i gèneres diferents. Això sí, en castellà. En espanyol.
I amb més o menys qualitat musical o lletrística, el missatge és d’allò més clar. Se senten els menys valorats dels treballadors comunals, es prometen increments salarials a través dels mitjans de comunicació però ells no en veuen ni cinc -o això diuen els temes musicals- i el comú cada any estalvia en fanals, entre altres coses. Que si volen posar un director o que “el conseller es pensa que és agent però és un incompetent”, diu fins i tot la cançoneta en un dels fragments que més malestar està causant.
Diverses fonts consultades han reconegut que les musiquetes no s’han posat gens bé entre els principals responsables polítics de la gestió del personal -en aquest cas, amb la cònsol menor, Sofia Cortesao, i el conseller de Circulació, Cristian Moyoralas- perquè malgrat admetre que hi ha un problema al servei de circulació -que també afecta altres departaments comunals- no es pot atribuir la causa a una “inacció” de l’equip de govern, que estaria treballant en impulsar altres mesures més enllà de les retributives per mirar de fer atractiu el comú de Sant Julià per tal que els edictes tinguin més interès.
Les reunions que havien de servir per aclarir la situació i calmar els ànims, lluny d’això, van enutjar més encara un grup d’agents, que fa setmanes, que mira de fer aflorar un suposat maltractament per part del comú però sempre des de l’anonimat. El comú té clar que té dificultats per atraure personal, té clar que els urbans lauredians són els menys pagats del país o gairebé, i que és complicat trobar una solució. Perquè ha d'observar el comú com un tot i que moure una peça pot suposar desencaixar-ne una altra. D’aquí que els agents, al final, hagin decidit ‘cantar’ les quaranta al comú.