Reportatge

La trobada que va encarrilar la Constitució

Es compleixen quaranta anys de la visita a Andorra del François Mitterrand, el primer Copríncep francès que es va trobar al Principat amb el seu homòleg mitrat, el bisbe d’Urgell Joan Martí

Toni Solanelles

François Mitterrand i Joan Martí sortint de Casa de la Vall. arxiu

Expectació inaudita. Només superada, potser, per les mesures de seguretat que es van posar, inaudites també per l’època, aquell setembre d’ara fa quaranta anys. Un 26 de setembre de 1986 el president francès François Mitterrand visitava Andorra per convertir-se en el primer Copríncep francès en reunir-se al Principat amb el seu homòleg mitrat, el llavors bisbe d’Urgell Joan Martí. En un moment de canvi i reforma institucional al país, aquella trobada seria, de ben segur, un dels primers contactes per posar fil a l’agulla, potser fins i tot per encarrilar, el que encara no set anys després esdevindria el pilar fonamental de l’Andorra moderna: la Constitució.

Fa quaranta anys que Mitterrand va visitar Andorra i es va trobar amb Martí Alanis. Però el president francès i Copríncep d’Andorra va fer més coses, moltes més, en aquella visita d’una Andorra governada per Josep Pintat i amb Francesc Cerqueda al capdavant de la sindicatura. El socialista francès va marcar profundament el Principat amb aquelles hores de contactes permanents amb la ciutadania andorrana. La política i la de carrer. Mitterrand va empènyer la Constitució, la va forçar benentès fins i tot, i després tornaria a Andorra per celebrar-ne la seva aprovació.

Però aquell 26 de setembre del 1986 el president francès tenia molt clar que havia de llançar missatges robustos, per donar seguretat. Enmig d’una onada de canvis institucionals i fins i tot econòmics a Andorra, amb Espanya acabada d’incorporar a la Comunitat Econòmica Europa (CEE), l’actual Unió Europea, on ja feia temps que França hi era, Mitterrand no tenia dubtes que el fet que un petit territori andorrà estigués entre dos països ‘gegants’ i lligats a un projecte continental majúscul havia de comportar una evolució. Calia que Andorra s’obrís a l’exterior.

Un moment del discurs de François Mitterrand a la plaça del Poble el 1986.

I això és el que va venir a dir fa quaranta anys com van recollir els mitjans de comunicació de l’època, molt pocs comparats amb la realitat actual. Només va estar al país un dia però va poder visitar indrets de les set parròquies i institucions. Va ser a Govern, al comú que llavors comandava Manel Pons, o al Consell General. I és clar que es va trobar amb un altre home clau en la transformació andorrana com un bisbe Martí que, des del seu atri evidentment diferenciat al d’un polític de raça com Mitterrand, també tenia clares les mirades d’obertura i progrés social. Mitterrand, com també feia Martí, va voler estar en contacte amb la ciutadania. Sense embuts. 

I va pronunciar dos discursos, un al Consell General, i un altre, cabdal, a una plaça del Poble plena de gom a gom per escoltar-lo. Mitterrand tenia clar què havia de dir, què volia transmetre. Les seves paraules reclamaven la necessitat d’una transformació econòmica, social i institucional. “L’obertura al món exterior és vital per a les valls i els seus habitants”, va assegurar. El Copríncep francès va indicat que França donaria suport a l’assoliment d’“una gran llibertat i una facilitat de circulació dels béns i mercaderies en el si de l’espai europeu”. En fi, fa o no fa, la primera pedra d’alà on s’és avui. Europa sí, Europa no. Quaranta anys d’història. Una visita clau. 

Etiquetes: