Trenta anys d’Hysteriofunk i una dosi d’‘histèrica’ reivindicació per l’habitatge

(AMB REPORTATGE AUDIOVISUAL) El pregó d’arrencada de la festa major d’Andorra la Vella es converteix en un repàs a la història d’una de les bandes musicals amb més recorregut al país i un clam contra l’egoisme d’uns quants que impedeix trobar un sostre digne i assequible

Toni Solanelles / Altaveu Mèdia

Lluís Cartes i Oriol Vilella liderant els Hysteriofunk des del balcó del comú. TONY LARA / COMÚ D'ANDORRA LA VELLA

L’inici de la festa major d’Andorra la Vella s’haurà indigestat al cap de Govern, Xavier Espot. Haver d’escoltar des del balcó del comú ‘socialconcordi’ de la capital una bona dosi de pinzellades d’Hysteriofunk, passa, però que cinc músics et treguin els colorets per la crisi de l’habitatge, pica. Fa pupa. Segurament a la ministra del ram, també present al pregó, Conxita Marsol, la reivindicació en pro d’una habitatge digne i assequible tampoc no se li deu haver posat gaire bé. Però Marsol, per aquests menesters, té les espatlles més amples i l’orgull més xic que l’amo de l’edifici administratiu de Prat de la Creu.  

La plaça Príncep Benlloch s’ha omplert per donar el tret de sortida a cinc dies de celebracions. El pregó d’Hysteriofunk, que havia de ser un homenatge a una de les bandes més estimades del país, ha estat això i molt més, perquè la crítica a la problemàtica per l’habitatge ha fet saltar espurnes. Els músics han defensat el dret a un habitatge digne i han alertat que les classes amb més poder econòmic estan transformant el país en detriment de bona part de la ciutadania. “L’afany de lucre d’uns està acabant amb els somnis d’altres”, han dit els integrants de la banda, abillats com a consellers generals i fins i tot algun mitrat.

Els Hysteriofunk, que han clamat també contra el malmetiment del medi ambient, han explicat que havien preparat el pregó abans de la sessió de consell de comú d’aquest dijous, i per això pesaven reclamar espais perquè els grups de música puguin assajar. I és que han començat recordant els seus primers assajos per anar desgranant la seva trajectòria. Però quan més gent a la butxaca s’han posat -a pesar d’Espot i Marsol, o a contracor dels dos dirigents polítics, als quals les càmeres han pogut captar visiblement molestos- és quan han recordat que “abans amb el sou base podies pagar el lloguer, comprar menjar i estalviar per comprar una guitarra, però avui ja no es pot”

Els cinc músics han fet un clam per poder retornar, quant a l’equilibri del poder adquisitiu i de l’habitatge, a aquella Andorra on tothom podia viure on més o menys volia i on no calia que ningú hagués de marxar a la Seu gairebé a contracorrent. Sense voler-ho de veritat. Els aplaudiments s’han deixat sentir. Ara una mena de missatge tipus La Fúmiga de dilluns a Sant Julià però sense tantes revolucions, quedi clar. 

I d’una reivindicació que, malauradament ja s’ha convertit en tradicional, a una tradició que ho és a satisfacció de tothom. Perquè després del pregó des del balcó ha estat el moment de l’esbart. De les danses. De fer voleiar els mocadors i començar a fer moure l’esquelet. La festa major continuarà fins dilluns amb una programació que combina tradició i música per a tots els públics. El programa inclou cercaviles, gegants, sardanes, activitats infantils, espectacles de circ i teatre, mercats i cites esportives, a més dels concerts de Mama Dousha, La Ludwig Band, Celtas Cortos, The Tyets, Els Amics de les Arts i Doctor Prats, que seran alguns dels plats forts d'una edició que tornarà a omplir els carrers i les places de la capital.

Pregó de festa major
Ball de l'esbart.
Ball de l'esbart.
Les autoritats seguint la ballada des del balcó.
Autoritats i membres d'Hysteriofunk al balcó del comú.
El cònsol lliurant un record en agraïment al pregó als membres d'Hysteriofunk.