Entre bromes de què era molt seguidor del Barça i que tenia ganes de saber el resultat del partit que s’està disputant en aquests moments, Roca, ha començat a relatar la seva història, acompanyat de la seva parella, la Mari Carmen -a la qual anomena ‘la jefa’- i la persona que ha fet l’interpret de llengua de signes i que ha estat al seu costat en tot aquest camí. “Amb sis mesos em van dir que tenia dues opcions, morir o quedar en estat vegetatiu, però aquí estic”, ha exposat. Tot un camí que assegura que no va ser senzill, ja que quan estava a casa o l’escola se sentia segur, però en sortir al carrer havia d’escoltar frases com ‘Quin fastig, et cau la bava’ o ‘Quina mà més lletja que tens’. En arribar a casa se sentia malament i li va costar molt poder-ho explicar, però gràcies a l’ajuda de totes les persones del seu voltant i l’ajuda psicològica, va aconseguir-ho: “El millor que he aconseguit a la meva vida és tenir autoestima”.
Quan va començar a fer esport, va haver d’escoltar comentaris com ‘no aconseguiràs’, li van preguntar ‘perquè hi vas a fer la pena’. Però ell, ha demostrat que lluitant per complir els somnis es pot aconseguir grans coses. I això és precisament el que ha demanat que fessin tots els assistents: “Somiar en ser allò que volen ser sense importar que la societat els hi digui, i que sobretot somriguin perquè és una de les úniques coses gratis que hi ha”. Si una cosa té clara Roca, és que el que més l’ha ajudat a continuar endavant, ha estat el suport de tots els seus éssers estimats, començant pel seu avi, qui li assegurava que aconseguiria caminar tot i que li havien dit que no podria; els seus amics, que han estat al seu costat sempre; la seva família; i com no, “la jefa”, perquè com diu la cançó -que ha sonat un parell de vegades durant l’esdeveniment- del grup Bipolar, “Junts som invencibles”.
Va començar amb la bici, acompanyat d’un gran equip que el va ajudar a complir grans metes. Després, va començar a córrer, segons explica per què “quan vaig amb bici depenc d’algú al davant, però corrent jo veig la meta”. L’any 2019 li van dir que no seria possible, que no aconseguiria mai fer cap mitja marató, però, ep, estem a 2024, i ja n’ha fet 11, ha ressaltat entre riures. El 2022 va aconseguir fer dues mitges marató en pocs mesos de diferència, i això era només el principi perquè des de llavors no parat de posar-se més reptes. De fet, ha aprofitat l’ocasió per fer una picada d’ullet a Albert Llovera bromejant que el pròxim seria el ral·li.
Tots els seus èxits el van portar a rebre un rècord Guinness per haver estat el primer atleta del món en completar una marató tot i la seva discapacitat física d’un 76%. També el seu rol com ambaixador de la fundació del Futbol Club Barcelona -una cosa que ha explicat amb gran il·lusió, com a gran seguidor que és-, i que mentre ho explicava els assistents a la sala l’han avisat que el Barça havia marcat un gol i anaven guanyant, el que ha creat moment d’emoció per Roca. Així mateix ha rebut un Premi Forbes per millor contingut d’inclusió, un premi que van crear per ell i que “espera que amb coses com aquestes a poc a poc es vagi canviant el món”, i sobretot visibilitzant.
Si una cosa ha quedat clara de la ponència és el seu missatge motivador, centrat en el poder de la determinació, la resiliència i el trencament de barreres. Ben segur, que totes les persones que han marxat de la sala del Centre de Congressos molt més sensibilitzades i amb ganes de continuar treballant per una societat més inclusiva. Finalment, Roca, ha conclòs que el seu objectiu és que “el dia que em mori quan algú senti el nom d’Àlex Roca pensi que aquest és l’home que va trencar alguna cosa sobre els estigmes i els prejudicis”.
Per part de les institucions, la ministra d’Afers Socials i Funció Pública, Trini Marín, ha posat en relleu com el perfil de l’Àlex i el seu lema ‘El límit el poses tu’, reflecteix l’essència del que volen transmetre de què “no hi ha barreres insuperables quan la determinació, la il·lusió i la solidaritat esdevenen pilars fonamentals”.
Marín ha apuntat que com a societat és responsabilitat de tots trencar aquestes barreres, i ha explicat que per això des de Govern estan treballant fermament per impulsar polítiques que promoguin la igualtat d’oportunitats, l’accés al treball, a l’esport i la cultura, entre d’altres. També continuar escoltant la veu de les persones amb discapacitat i de les seves famílies perquè “són les que millors coneixen les seves necessitats i projectes de vida”.
En aquest sentit, la presidenta de la Federació d’Associacions de Persones amb Discapacitat (FAAD) ha exposat la bona col·laboració que hi ha entre l’entitat i el ministeri i ha explicat que ben aviat es podrà disposar de les targetes de discapacitat -una necessitat que fa temps que reclamen- i que just ara les entitats han aprovat el disseny. Ara només queda que el Govern l’aprovi, però Figueras assegura que és un gran pas endavant.