De fet, potser una iniciativa similar l’hauran vista en algun aeroport, per esmentar un equipament on hi ha passavolants que s’aturen en pianos i, de sobte, acaben envoltats de curiosos que es paren a escoltar l’improvisat concert. A petita escala, a la Massana està passant el mateix. Perquè el comú ha rebut -està rebent de fet- vídeos i fotografies de gent que s’atura a tocar. Només es demana fer-ho amb respecte i sensibilitat. I respectant el material.
Un cartell, de fet, avisa de la iniciativa i també adverteix que hi ha unes càmeres de videovigilància que enfoquen a la zona i, per tant, qui toca ha de saber que se l’està enregistrant. No per fer-lo saltar a la fama ni convertir-li en cap protagonista de cap ‘talent show’. Simplement, com a mesura per mirar de desincentivar possibles bretolades o usos indeguts, en aquest cas, dels pianos de paret que estan a disposició dels ciutadans i els visitants perquè puguin deixar anar la seva creativitat musical.
Fa falta que es col·loquin alguns banquets en els espais on s’han col·locat els pianos i un parell d’elements més per deixar-ho tot net i polit. Vaja, com s’ha ideat la iniciativa. De fet, la impulsora de tot plegat no és cap altra que la cònsol major de la Massana, una Eva Sansa amant de la música i, entre altres coses, amb formació musical molt avançada. També en matèria de piano. I ara, els darrers temps, de guitarra.
El dia que es faci l’estrena oficial del projecte, ja és clar, qui farà la primera interpretació formal serà la cònsol. D’això no n’hi ha dubte. En fi, torna-la a tocar San(sa).