Tot va passar un diumenge a la tarda, de pluja. D'aquests que ara, gràcies a Netflix, s'han convertit en dies de manta i sofà. En aquell 1982 era el Carrusel Deportivo i el Barça que jugava al camp del Sevilla. Les connexions amb els camps i els anuncis del Málaga Virgen, la cervesa Mahou i els Cortados Pata de Elefante de la Compañia Tabacos de Filipinas es van acabar perquè començava la missa del Papa Joan Pau II al Camp Nou.
Un comentarista, que no estava al cas, va irrompre al mig de la transmissió i en plena comunió amb un "Goooool a la Balastera!!!!". Plovia molt. A Andorra i a Barcelona. Una trucada des de Ponts va ser el toc d'alerta. Una família de Sant Julià de Lòria que tornava de Barcelona va dir que la Guàrdia Civil ja no els deixava passar a partir del restaurant La Pedra Negra per l'acumulació d'aigua.
Carreteres empassades per l'aigua, poblacions incomunicades i imatges impossibles d'oblidar
A partir d'aquí ja va ser el caos. Carreteres empassades per l'aigua, poblacions incomunicades i imatges impossibles d'oblidar. La de la caixa aixecada d'un camió arrossegat pel riu que va acabar amb el vell pont d'Aixovall; les dones i homes a la casa comuna de Sant Julià de Lòria amb aquell comú de Joan Pujal preparant menjar pels turistes atrapats a la carretera; el desallotjament de l'edifici Riera; el jeep de l'Amadeu Rossell de Cal Molines, emportant-se l'esposa de l'Amadeu Rossell de la Massana, greument cremat per l'explosió d'un dipòsit de gas, per camins de muntanya a la Rabassa i Bescaran per arribar a la Seu d'Urgell des d'on aniria a Barcelona per fer costat al seu marit que moriria poc després.
El soroll dels helicòpters, que era l'únic mitja de transport. Va ser amb un helicòpter que el cap d'un Govern que acabava d'estrenar-se, Òscar Ribas va poder arribar al país perquè era a Ginebra en una trobada institucional. Dies després s'informaria el número de vols que s'havien enlaiat des de l'aeroport, recentment inaugurat de la Seu d'Urgell. Dies després es va obrir una pista forestal des de la població de l'Alt Urgell. També se sabria que uns 1.800 turistes havien quedat atrapats al país.
Els que eren als pisos més baixos van poder ser rescatats amb una pala excavadora
Les fotos deixarien testimoni d'alguns d'ells enfilats al llosat d'un hotel de l'avinguda Meritxell convertida en un riu a la zona de l'Hiper Andorra. Els que eren als pisos més baixos van poder ser rescatats amb una pala excavadora. No se sap el motiu per què, fonts dels boscos que feia anys i panys que s'havien assecat van tornar a treure aigua, i amb una força desconeguda perquè tampoc havia plogut amb tanta intensitat. La tragèdia deixaria pas a la solidaritat. Va sortir el sometent i hi havia cues als supermercats. Tornar a la normalitat va costar però es va fer amb rapidesa i eficàcia.
La reconstrucció dels danys costaria més de 1.000 milions de les antigues pessetes. Una placa poc visible i mal cuidada al costat de l'església de Sant Esteve d'Andorra la Vella, recorda els morts en aquella catàstrofe. El mes de desembre les principals artèries comercials ja estaven a ple rendiment. Exposaven a l'entrada productes a baix preu que havien estat afectats per l'aigua. Era l'únic record. Tot era, aparentment tan normal que un turista català exclamava: "Sembla que aquí no hagués passat res!".
Reportatge gràfic: Fèlix Peig / ANA