Poyato treballa al magatzem del Rober de Càritas, classificant juntament amb el seu company Xavier Navarro totes les peces que es recullen a través dels diferents contenidors situats a la via pública (dos a Sant Julià de Lòria i tres a Andorra la Vella) o a través de les donacions que es fan directament a Càritas, com per exemple a la botiga, una opció que escullen certes persones a les quals pot fer una mica de recança dipositar la roba en contenidors.
En una setmana, els treballadors del magatzem del Rober poden arribar a recollir, supervisar, classificar i tractar entre 800 i 1.000 quilograms de roba, una quantitat enorme que en part demostra la solidaritat de les persones i la conscienciació que hi ha entre la població de donar una segona vida a aquests objectes, explica l’ANA. Per això el que destaquen és que “la gent és molt solidària” i que el percentatge dels que són “incívics” és molt petit, però els seus gestors poden interferir la bona voluntat d’altres persones.
El servei de Rober de Càritas va gestionar l’any passat 48.824 quilograms i la botiga va rebre 4.000 visites. Segons posen en relleu les necessitats de les persones són “més o menys les mateixes” si bé detecten un increment dels clients que passen per la botiga. En aquest sentit, es nota un increment de gent conscienciada que fins i tot compra roba per regalar com un acte de solidaritat, ja que cal recordar que els beneficis de la botiga serveixen per finançar altres projectes de l’ONG. En aquesta major conscienciació també es nota un increment dels joves que segons els responsables prenen consciència de “la quantitat de roba que generem” i com se li pot donar un nou ús a la que rebutgem.
PERFILS
Entre els usuaris de la botiga, per tant, “no hi ha un perfil definit”, explica Paqui Barbero, voluntària de Càritas, la qual cosa fa que no només hi hagi gent necessitada entre els compradors sinó també persones que volen fer una bona acció tant social com mediambiental.
El que sí que noten són variacions en funció de l’època de l’any. Així, per exemple a l’hivern reben temporers que venen a fer la temporada i que necessiten roba d’abrigar, bé per dificultats econòmiques o perquè com han de fer un viatge llarg no poden viatjar amb tota la vestimenta que els caldria.
Des del Rober també constaten que normalment recuperen més roba quan hi ha finals de temporada o èpoques de rebaixes, ja que moltes persones aprofiten per fer “lloc a l’armari” i el més habitual és que es rebi roba de dona, gairebé el 70%. Per això fan una crida a què es donin peces d’home i també talles grans.
Fins i tot es reben peces noves de botigues que col·laboren, de manera habitual o puntual, amb l’ONG, per canvis de temporada o per liquidar estocs i també establiments que tenen contenidors per a la recollida de roba usada. A la botiga es fa una nova selecció, segons explica Cristina Oriol, i s’organitza per talles o fins i tot si hi ha “peces especials” com roba de marca, que es ven a un preu una mica més elevat.
La principal prioritat és la donació si hi ha gent que ho necessita i la resta es ven a preus molt assequibles. De fet, Oriol explica que quan hi ha un excedent es posa a la venda a un euro per “donar sortida a aquesta roba”. I de vegades fins i tot es troben persones que fan donacions i que expliciten que no volen que es vengui, sinó que sigui donada. En definitiva, els responsables d’aquest projecte de Càritas incideixen en els valors que hi ha darrere el simple.