Cal recordar que, ara fa unes setmanes, el Consell va aprovar el seu nou reglament. Pel que fa al funcionament de les sessions de control, no es va introduir cap canvi de rellevància, però des de Sindicatura, segons les fonts consultades, es té clar que cal seguir un respecte escrupolós de la nova normativa. I així s’ha deixat clar al llarg del desenvolupament del ple.
En aquest sentit, cal recordar que per a cada pregunta es dona un màxim de vuit minuts, que es reparteixen a parts igual: quatre per al conseller general i quatre per al membre de Govern. A partir d’aquí, la repregunta -fins a un màxim de quatre- pot allargar-se durant un minut, el mateix temps que té el representant de l’executiu per fer la resposta.
Aquesta era, fins ara, la teoria. La realitat, però, distava molt del que estava escrit. Era molt habitual que tothom superés aquest temps i que al síndic general li costés fer complir aquests temps. En ocasions, els avisos es repetien en diferents ocasions i, no es pot negar, tant parlamentaris com ministres forçaven la màquina. Això, avui s’ha acabat. I no es pot dir que no s’avisés abans. Prèviament a la sessió, a tothom s’ha enviat un recordatori d’aquesta normativa, tot remarcant que, a partir d’ara, se seria estricte.
I així ha estat. De seguida s’ha comprovat que Ensenyat tenia la intenció de fer complir el que marca el reglament. Quan s’esgotava el temps, sonava un senyal acústic. I si el conseller o ministre seguia parlant, el síndic intervenia. Tot just deixava uns segons de més. Per tant, si calia tallar, tallava.
Això ha generat més d’una situació de relativa tensió. Alguns dels interpel·lats s’ho han pres amb bon humor. D’altres, però, no han amagat un cert malestar. El més clar ha estat Espot, que en una de les intervencions ha expressat una clara queixa: “M’agradaria poder ni tan sols acabar la frase de la mateixa manera que es permet els consellers acabar la seva pregunta”.
En tot cas, el missatge des de Sindicatura ha estat clar. El nou reglament ha vingut per complir-se. I això vol dir que els temps marcats s’hauran d’acceptar. Una nova realitat a la qual hauran d’adaptar-se parlamentaris i membres de l’executiu. Si no, els espera la dalla del síndic.