Els canvis aprovats ho van ser per consens. I caldrà veure com es gestiona el que posarà el nou reglament. D’acord amb el nou redactat, s’hi diu que “el dret d’accés a la informació forma part del contingut essencial de la funció representativa i parlamentària que correspon als consellers generals i només es pot limitar per la concurrència d’alguna de les restriccions que estableix la normativa reguladora de la transparència i l’accés a la informació pública”. “El dret d’accés a la informació dels consellers generals té, en tot cas, caràcter preferent i s’ha de poder fer efectiu sempre que els drets o béns jurídics protegits es puguin salvaguardar mitjançant l’accés parcial a la informació, l’anonimització de les dades sensibles o d’adopció d’altres mesures que ho permetin”, indica l’article nou que figurarà en el reglament.
“El conseller general que faci públic alguna de les informacions obtingudes o vulneri el deure de reserva pot ser sancionat d’acord amb l’establert al Codi de conducta dels consellers generals”
“En cas que la informació tingui la consideració de reservada o de secreta d’acord amb la normativa que li sigui d’aplicació, la tramesa de la documentació o el seu accés directe correspon exclusivament als consellers generals.” O sia, que són només els parlamentaris els que poden accedir a la informació ‘secreta’. “Els membres que tinguin accés als registres i les informacions de consideració reservada o secreta, tenen el deure de guardar secret, durant tot el temps que duri la seva reserva, respecte a les dades i les informacions que coneguin per raó de llur funció parlamentària”, es deixa clar en el text que ara està en mans dels Coprínceps perquè sancionin els nous canvis en el reglament.
També quedarà clar en el nou reglament i en relació a aquests secrets que s’aixecaran però de forma limitada que “el conseller general que faci públic alguna de les informacions obtingudes o vulneri el deure de reserva pot ser sancionat d’acord amb l’establert al Codi de conducta dels consellers generals”. Un codi que estableix tres gradacions d’infraccions. Les lleus es tanquen amb una amonestació escrita; les greus poden ser una amonestació escrita o una munta de fins a 2.500 euros; i les molt greus, a banda de l’amonestació escrita poden comportar també una multa de 2.501 a 5.000 euros i, fins i tot, la suspensió temporal de la condició de conseller general.
Suposadament, els consellers generals podran accedir a informacions que fins ara no podien obtenir. Ara, hauran de veure com gestionen la informació, la documentació, els detalls que rebin. Pot servir, per exemple, per fer preguntes parlamentàries, per demanar altra documentació, per plantejar eventuals iniciatives legislatives. Però la informació tal qual no la poden fer córrer sota risc d’una sanció. Amonestació, multa o suspensió.