El Prat del Roure es preparava aquest dimarts per convertir-se en un dels teatre catalans que va ser testimoni dels inicis interpretatius de Carles Sabater. És una de les escenes que l’equip dirigit per Elisabet Terri rodarà aquesta setmana al Principat i que acabarà donant forma a ‘Els de Sau’, la pel·lícula sobre la història del grup osonenc. La producció catalanoandorrana (Arlog i Imminent Produccions) encara la recta final de gravació després de quatre setmanes de feina per terres catalanes, amb presència és clar, al pantà de Sau, les Tallades o l’Atlàntida de Vic. Els queda una setmana a Andorra i tres més a Barcelona després que la lesió al peu d’un dels actors protagonistes -Pol Monen, que dona vida al Pep Sala- els endarrerís la feina.
Terri però es mostra satisfeta del treball fet: “Estic súper feliç. El que hem rodat, està molt ben rodat”, assegura, mostrant-se tranquil·la de cara als tempos per tenir el llargmetratge enllestit perquè no tenen data d’estrena fixada per tant, hi ha marge. Que ningú esperi una pel·lícula feta des del punt de vista d’una fan, “jo tenia 16 anys, m’agradaven, però era la meva germana qui era fan”, detalla la directora que defineix el film com “una pel·lícula de música, d’amics, de somnis, de frustracions... No és una pel·lícula del Carles Sabater, és una pel·lícula de SAU. El grup, la unió és el que importa”. Que ningú hi busqui els ‘intríngulis’ personals del Carles. Terri ho sentencia amb una frase del mateix Pep Sala: “El menys important que va fer el Carles va ser morir-se”.
Tampoc és un musical, tot i que la música hi tindrà un paper destacat. “És més un ‘Bohemian Rhapsody’ que ‘La la land’. Però es veurà, per exemple, com escriuen les lletres o componen els temes”. I aquí, Andorra hi juga un paper rellevant, perquè es recrea l’escriptura de ‘No he nascut per militar’ i ‘Només ho faig per tu’, que es va fer en un càmping de Santa Coloma. Ara el paisatge serà el del Coll de la Botella. També reproduiran el concert de la Monumental i tot amb bastanta música original. “La veu serà la del Carles, perquè des de l’inici vaig tenir clar que la gent voldria sentir-lo a ell”, afirma la directora, que explica, però, que en els moments de creació o assajos tocarà que cantin els actors que donen vida al Carles i al Pep: Guim Puig i Pol Monen.
El Prat del Roure també servirà per recrear la darrera entrevista concedida pel Carles, la que li va fer Joan Anton Rechi a Andorra Televisió. “Me l’he mirat potser 24 vegades!”, confessa Guim Puig, que a diferència dels seus companys, que han pogut conèixer els personatges que interpreten, li ha tocat treball de documentació revisant vídeos, llegint i parlant amb els coneguts del Carles. “M’intento aferrar una mica a aquestes realitats, fer un esquema del que jo he vist i dels que l’han viscut”, detalla, afegint que “intento assemblar-m’hi al màxim possible però intentant que em quedi orgànic”. L’avantatge de Guim Puig és el físic. Pràcticament calcat al Carles. “Des de petit que em paraven pel carrer i em deien: ‘ostres, t’hi assembles molt!’”, relata, reconeixent que com que també era seguidor del grup -per influència d’uns pares que li posaven la música al cotxe- potser “indirectament m’hi he volgut assemblar. Crec que inconscientment he fet una feina des de fa 15 anys d’intentar assemblar-m’hi”. De fet, reconeix que “era un somni que tenia des de petit”, poder posar-se a la pell del més similar a un mite a l’estil James Dean que es té a Catalunya.
El jove actor explica que el més difícil per a ell ha estat “la dualitat, aquest on vull arribar, pensar què espera la gent, pensar que volen que sigui igual però que jo n’he de fer la meva versió”. Afronta el repte “amb respecte” i no dubta a revelar que “m’agradaria que el Carles, des d’on sigui, estigui content de la feina”. El pes d’interpretar algú tan conegut i estimat no el preocupa massa. “Jo he treballat al màxim i no m’espanta massa el que pugui dir la gent, m’espantaria més el que diria el Carles”.
Ara bé, li ha tocat treballar de valent, tant els moviments a dalt de l’escenari, “ell era un imant, súper sexy i jo potser soc més ànec”, com la veu. “Sobretot per als moments d’assajos, quan el Carles intenta trobar les lletres de les cançons. Cal trobar el timbre i aprendre a cantar, que jo només cantava a la dutxa”, confessa, assegurant que ha estat un any treballant per trobar el timbre “més polit”. A la pel·lícula, a més, podrà portar roba original del desaparegut cantant.
Altres escenaris andorrans serviran només per recrear espais interiors d’arreu: el restaurant Hong Kong d’Escaldes serà un xinès de Vic on el grup anava sovint, i el pub Derby d’Arinsal permetrà recrear les estades de Pep Sala a Anglaterra.
Elisabet Terri tindrà amb ‘Els de Sau’ el seu primer llargmetratge. “Ha estat un salt al buit”, però afirma haver-hi posat “l’ànima” i considera que se n’està sortint prou bé. I si algú és de buscar connexions i misticisme, ha de saber que el projecte lliga pels quatre costats. “La Coco Comín, que és qui va heretar les coses del Carles, em va dir: ‘aquesta pel·lícula no l’has buscat tu, t’ha buscat ella a tu”. En volen proves? “Vam començar el rodatge el dia de l’aniversari del Carles i a Vic, de casualitat, ens van posar en un hotel que és just al davant d’on havia nascut el Pep”, relata la directora, que tampoc obvia haver pogut trobar un actor calcat al cantant i al qual van trucar per proposar-li el paper un 13 de febrer, el mateixa dia que va morir Carles Sabater. Amb tanta coincidència a un li venen ganes de veure’n el resultat.