Els disset pelegrins, capitanejats pel bisbe d’Urgell Josep-Lluís Serrano, han tornat d’allò més contents i entusiasmats de la capital francesa, de les celebracions ecumèniques, dels silencis atronadors. De l’espiritualitat viscuda i compartida amb uns deu milers de persones més. La immensa majoria joves. I és que, recorden els joves urgellencs, “en un món accelerat, saturat d’informació, on costa arrelar i on les decisions importants semblen sempre reversibles, molts joves hi arribem buscant quelcom més profund: un sentit, una direcció, una pau que no sigui superficial. Sense ser-ne del tot conscients, portàvem al cor la mateixa pregunta que Jesús adreça als primers deixebles: ‘Què busqueu?’”
I potser sense tenir clar del tot què buscaven, si tornen encantats del que han trobat en la reunió Taizé a la ciutat de les llums. “Més de 10.000 joves d’arreu d’Europa ens trobàvem a París compartint aquesta recerca. I, tanmateix, el que més sorprèn no és la multitud ni la diversitat de llengües, sinó el silenci i la pregària viscuda en comunitat. Cada dia començava posant-nos en oració a través de pregàries i cants senzills, que ens convidaven a aturar-nos, a escoltar i a apropar-nos més a Déu.”
I més encara: “Quan arriba el moment de tornar a casa, ens adonem que no ens enduem res material, però sí una experiència que deixa empremta: famílies que ens han acollit durant cinc dies i ens han cuidat perquè cadascú pogués viure la millor experiència; visites a temples com la Catedral de Notre Dame o la Basílica del Sagrat Cor, entre d’altres; dinars i sopars de germanor; i converses profundes que ens han fet sentir més units.” I que els han permès omplir el cor. El sarró espiritual. I ara ja preparant la propera trobada en format Taizé a la pròpia diòcesi. Que en algun moment arribarà al Principat encara que no hi ha res formalitzat. Ho recorda mossèn Àlex: “Comencem per Bellcaire d’Urgell i allí es dirà quin es el següent destí dintre del bisbat, així que en algun moment tocarà Andorra.” Taizé, ‘touché’.