Sí, cert, a una sardana i a la benedicció de mossèn Àlex Vargas, que no cal treure-li mèrit a la referència del rector d’Encamp, al seu elogi d’un entorn que cada dia fan algunes desenes de ciutadans del país i el cap de setmana, més encara. El camí de les Pardines és camí habitual per anar a estirar les cames. Sigui a més o a menys velocitat. Aquest dissabte ho ha estat per als forçuts (i alguna forçuda) de l’Spartan. I per als devots de la verge de l’Ecologia. “Tanta història per un quart d’hora”, deia algú ‘infiltrat’ en l’organització. I ha estat ben bé això.
En fi, el premi a la fidelitat -com la del ministre de Finances, Ramon Lladós, acompanyant la seva mare, o la de les conselleres comunals Sabrina Grégoire o Edith Quirós, càrrec obliga- ha estat poder passar una estona escoltant sardanes, sardana, vaja, i algú fins i tot, ballant-la. Fent baixar una deliciosa, també cal dir-ho, coca de vidre individual amb xocolata, i enduent-se cap a casa la planta. La flor.
I fins d’aquí 365 dies, més o menys -primer dissabte de juny, recordin- als peus de la Mare de Déu de l’Ecologia. Per refrescar a la memòria que hi ha paratges ben propers que ens permeten eixamplar els pulmons i estirar les cames. Tot sia per Crist Senyor nostre, Amén. I si no ha estat aquesta la benedicció de mossèn Vargas, segur que s’hi assemblava.