La plaça dels Arínsols ha tornat a ser des de les onze del matí el punt de trobada d’un món sardanista que no entén gaire de fronteres. Andorrans i participants arribats principalment de Catalunya han format les rotllanes al ritme de La Flama de Farners i la Jovenívola de Sabadell, les dues cobles encarregades d’amenitzar una jornada que s’allargarà també durant bona part del diumenge.
L’ambient d’aquest matí ha donat continuïtat a un dissabte que ja havia deixat bones sensacions als organitzadors. El conseller de Cultura d’Encamp, Joan Sans, reconeix que la ballada nocturna els va sorprendre positivament: “Feia molts anys que l’Aplec no aplegava tanta gent la nit”. Una resposta que reforça l’aposta de la corporació per una tradició de la qual va haver d’agafar les regnes ara fa quatre anys, després de la desaparició de l’Agrupació Sardanista La Grandalla.
I és que parlar del futur de la sardana a Andorra significa inevitablement parlar de relleu. “Ara a Andorra està bastant bé”, assegura l’expresident de l’Agrupació Sardanista Andorrana Dani Pérez. Una afirmació que acompanya d’un canvi de tendència: després d’uns anys en què moltes de les activitats que tradicionalment es feien a les parròquies s’havien anat perdent, considera que ara s’està recuperant la feina conjuntament amb els comuns i el Govern. L’Agrupació Sardanista Andorrana compta actualment, segons Pérez, amb entre 200 i 230 membres.
Una xifra significativa, però que no evita que una part important dels cabells que es veuen dins les rotllanes siguin blancs. És aquí on apareix un dels grans reptes. El comú d’Encamp vol posar-hi el seu gra de sorra i aquest curs incorporarà l’aprenentatge de sardanes a la seva oferta estable d’activitats culturals. En col·laboració amb l’Agrupació Sardanista Andorrana, tots els dimecres s’oferirà un taller al Complex Esportiu i Sociocultural obert “des dels més petits fins als més grans”. Una iniciativa que també celebra una de les principals organitzadores de l’Aplec, Esther París. Explica que des de fa un parell d’anys l’Agrupació està potenciant els cursos i tallers i que enguany aquesta tasca arribarà també de manera estable a Encamp. “Tot això va promovent i penso que és molt important”, destaca.
El repte del relleu generacional també apareix entre els visitants. La Marta, una sardanista arribada de Terrassa, habitual dels aplecs pirinencs, explica que trobades com la d’Encamp són precisament les que permeten conservar els vincles entre colles i territoris. Assegura que cada vegada costa més trobar joves que comencin des de zero, però defensa que quan algú s’atreveix a entrar a la rotllana “descobreix que no és una cosa tancada ni només per a gent gran”. Per a ella, la clau és portar la sardana als infants abans que la percebin com una tradició aliena.
Una sensació similar comparteix un altre participant, l’Albert, vingut de Lleida, que ha repetit visita al Principat. Més que la competició, diu, el que el fa tornar és l’ambient dels aplecs: retrobar coneguts, ballar amb persones de procedències diferents i comprovar com una rotllana es pot ampliar a mesura que avança una sardana. “Si la gent jove ho prova i s’ho passa bé, tornarà”, resumeix.
Perquè, al final, entre els habituals hi ha una coincidència gairebé absoluta sobre què busquen quan venen a ballar. “El sardanista vol saltar-la, gaudir-la i passar-s’ho bé”, sintetitza Dani Pérez, que no sap estar-se quiet gairebé ni quan es lesiona. Prefereix les peces alegres i balladores, encara que també reivindica aquelles sardanes llargues i més pausades que permeten gaudir d’una altra manera. “Qualsevol tipus de sardana et va bé”.
SARDANES AMB DEDICATÒRIA
El repertori d’aquest diumenge també ha tingut una càrrega emocional especial. Esther París explica que les quatre darreres sardanes programades tenen dedicatòria. Una d’elles homenatja la colla Balàfia de Lleida, fidel a la cita encampadana, i especialment dos dels seus membres, la Teresa i el Jaume. També n’hi ha una vinculada a Gerard -conductor de l’acte i responsable del programa ‘Tot sardana’ de Ràdio Estel- i una altra dedicada a Dolors Siscart i Vidal, veterana dansaire de la Seu d’Urgell que ha dedicat bona part de la seva vida a ensenyar i promoure la sardana, tot i no poder assistir a l’aplec.
La darrera ha estat per al mateix Dani Pérez -amb un petit vendatge ha volgut formar-ne part- i la seva dona, Carme Pantebre. Un reconeixement que va estrenar-se fa uns mesos al Centre de Congressos, amb la composició de Carles Santiago, i que encaixa amb el component familiar que ell atribueix a aquesta dansa. “Això fa família, fa caliu i fa unió de la nostra terra andorrana”, reivindica després de 37 edicions d’un Aplec que considera també una manera d’incorporar al Principat una manifestació tradicional de la cultura catalana.
La música, però, no s’acaba aquest matí. A les dues, la plaça dels Arínsols canviarà momentàniament els passos per les culleres amb una paellada popular, amb tiquets a dos euros, concebuda precisament per reforçar aquesta germanor entre sardanistes i veïns. A dos quarts de cinc de la tarda, La Flama de Farners i la Jovenívola de Sabadell tornaran a agafar els instruments per a l’última ballada i el comiat de la 37a edició.