Després de la celebració del 8 de setembre, el claustre del Santuari s’ha transformat una vegada més, en aquesta ocasió per posar-hi un gran escenari per acollir ‘Meritxell, la Patrona’, aquest pròxim dissabte. Avui, tenien ja totes les cadires al seu lloc i a les vuit del vespre, els dansaries han començat a arribar per assajar. Més enllà de la dansa i de la música, aquests dies també serveixen per acabar de construir l’atmosfera de l’espectacle. El treball de llums està sent especialment exigent, perquè l’arquitectura del Santuari condiciona la manera com es projecta i es percep la il·luminació: “Hi ha molta feina perquè s’ha de col·locar tot i encaixar la llum. El lloc és molt bonic, però no és un lloc fàcil, perquè tenim aquestes arcades i hi ha molt blanc, el que fa que la llum reboti”, ha detallat un dels tècnics de so, que ha explicat que la passada nit van estar fins a les tres de la matinada per saber com quedaria tot. “Avui serà una mica la prova de si tot el treball d’ahir funciona i si cal alguna correcció abans de dissabte”.
La recta final de ‘Meritxell, la Patrona’ es viu amb una barreja de nervis, esforç i molta il·lusió. Després de setmanes treballant cada escena per separat, els cinc esbarts ja han començat a posar en comú tot el que han preparat. I ara, al Santuari de Meritxell, toca fer que totes aquestes peces encaixin. “Molts nervis, molts assajos, però també molta il·lusió”, resumeix Mar, de l’Esbart Laurèdia. Arribar fins aquí no ha estat fàcil. El calendari ha estat ajustat i la dimensió del projecte ha obligat a treballar intensament. “Som molts esbarts, som molta gent i hem tingut un temps relativament reduït”, explica Mònica, de l’Esbart Santa Anna. Però la feina prèvia, amb cada formació treballant sota la direcció dels seus responsables, ha permès arribar ara a aquesta fase amb una bona base. “Hem treballat molt i ara que ens hem posat en comú tots s’està fent molt bona feina”. El desig, a hores d’ara, és que tot aquest esforç es tradueixi dissabte en un espectacle que “sigui un èxit i agradi molt”.
I si una cosa es fa evident quan els cinc esbarts comparteixen espai és la dimensió del muntatge. Coordinar tants dansaires alhora multiplica les dificultats, però també s’ha generat una complicitat molt bonica. “Està sent molt dur perquè posar tants dansaires alhora en un mateix espai és dur”, reconeix Anaïs, de l’Esbart Sant Romà, tot confessant també que, però que està sent molt bonic perquè hi ha “aquest sentiment de germanor”. És aquesta imatge de tots els esbarts junts la que dona també una dimensió especial a la proposta. “És maco veure tota la cultura d’un país junta” diu Anaïs. Una suma que ajuda a entendre per què l’espectacle ha despertat tanta expectació.
“Hi ha un punt d’emoció perquè, a part de fer alguna cosa conjunta, és una cosa que fem pel país i que representa una cosa que és de tots i ho presentem entre tots”, explica Sílvia, de l’Esbart Dansaire Andorra la Vella. “És un moment que ens veiem tots, cadascú amb el seu estil, amb la seva personalitat i caràcter”, afegeix.
Una diversitat que també reivindica David, de l’Esbart Valls del Nord. Feia temps que les formacions no coincidien en un projecte conjunt i retrobar aquesta manera de treballar té, per a ell, un valor especial. “Cada esbart té la seva essència, el seu estil i la seva manera”. Després ve el repte d’ajuntar-ho tot, però també l’oportunitat de retrobar-se amb persones que habitualment no comparteixen escenari: “Trobar-te amb gent que normalment no veus ho fa una cosa especial”.
Coordinar tants dansaires alhora multiplica les dificultats, però també s’ha generat una complicitat molt bonic
Al capdavant d’aquest procés hi ha Juanma Casero, el director artístic i l’encarregat de convertir totes aquestes peces en un únic espectacle. Avui, amb el primer assaig al Santuari, la sensació és que ja s’ha entrat definitivament en la recta final. “Hi ha moltes ganes de començar i agafar empenta per dissabte”. Casero destaca la dimensió del projecte, que també es fa evident quan es parla de logística. “Som 100 persones que han d’arribar, que han d’aparcar i el públic que ha de venir”, assenyala el director artístic. Una operativa que obliga a tenir-ho tot molt coordinat perquè tant els participants com els espectadors puguin arribar al Santuari i gaudir de l’espectacle amb normalitat.
De fet, des de Mobilitat s’han preparat mesures especials per facilitar els desplaçaments. L’accés al Santuari de Meritxell per a les visites quedarà tancat a partir de les 17 hores, i pel que fa a l’arribada dels espectadors, s’habilitarà el carril dret de la CG2, a l’altura de la rotonda, en el tram entre el Funicamp i Meritxell, per a l’aparcament dels vehicles. Només els vehicles autoritzats podran accedir a l’aparcament del Santuari i des de Mobilitat es recomana compartir cotxe per reduir el volum de trànsit. Per facilitar l’accés al Santuari, hi haurà un bus llançadora de 18 a 22.30 hores.
Des de l’organització també recomanen als espectadors tenir a mà el QR de l’entrada, ja sigui en paper o al telèfon mòbil, per agilitzar els controls d’accés. També demanen arribar amb prou antelació per evitar aglomeracions i cues i poder passar el control i acomodar-se amb tranquil·litat. Ara només queden dos dies. Demà, els músics se sumaran als assajos i acabaran de completar la proposta. I dissabte, després de setmanes de feina per separat i d’hores compartides, cinc esbarts hauran de convertir-se en una sola història -la de Meritxell- sobre l’escenari del Santuari.