Però el Sant Jordi andorrà és molt més que aquests dos grans noms. Hi ha més d’una trentena de novetats que les editorials presentaran aquest 23 d’abril. Algunes, estan a punt de sortir, altres ho van fer a finals de l’any passat, i les temàtiques són molt diverses passant des de la història, fins al thriller, la novel·la negra i contes per a infants. En el cas d’Anem Editors aposta fort per la no-ficció i la història amb mirada narrativa. A més del llibre de la pandèmia, destaca ‘L’estafador que va ser rei d’Andorra’, de Jorge Cebrián, que recupera la figura extravagant de Boris Skossyreff, un aventurer capaç d’autoproclamar-se rei el 1934 en un episodi tan insòlit com real.
També hi trobem ‘Andorra insòlita’, de Jordi Casamajor, un viatge pels racons més misteriosos i simbòlics del país, entre llegendes i arqueologia, i ‘El darrer segle i mig d’arquitectura andorrana’, d’Enric Dilmé, que explica com el país ha transformat el seu paisatge construït amb influències externes i talent local. La memòria històrica hi té pes amb ‘Presoners a Cerdanya el 1939’, de Marc Pont Fitó, que destapa un episodi poc conegut de repressió a la frontera, mentre que ‘Atles de les ombres’, d’Albert Ginestà proposa relats basats en fets reals oblidats, convertits en petites peces literàries sobre resistència i dignitat.
A Editorial Medusa, la literatura es mou amb llibertat i sense complexes. Més enllà del record inevitable de ‘Tafetans de justícia’, de Sergi Mas, el segell aposta per propostes valentes: ‘Matermorfosis’, de Laura Tomàs Mora sacseja la idea de maternitat amb relats intensos, gairebé salvatges, entre el cos i la transformació. En un registre molt diferent, ‘Xarnego’, de Txema Díaz-Torrent combina humor i ferida per retratar una infantesa perifèrica plena de contradiccions, i ‘Un centaure a la Rambla’, de Ramon Reventós, que recupera textos humorístics d’un autor clàssic amb una mirada moderna i satírica sobre la vida urbana.
Més novetats. Trobem a Pilar Burgués, que després d’uns anys torna amb un nou recull de relats anomenat ‘Ametlles torrades’, de la mà de l’Editorial Andorra; o a Antoni Caus Vidal que presenta ‘14 d’abril’, on la poesia esdevé reflexió sobre la vida, el pas del temps i la identitat, mentre que ‘El museu de l’elefant’, de Joan Peruga combina aventura, espies i natura en una història ambientada als anys 30.
D’altra banda, Marinada Edicions arriba amb unes propostes fresques i heterogènies, començant per ‘Teoria del rídicul’, de Nil Forcada, “en què ni realitat ni ficció són el que haurien de ser ni són on haurien de ser”; la novel·la negra de “lladres i serenos” de Robert Pastor, ‘Foscors a Ponent’; ‘Les veus del llac’, de Miquel Àngel Català que aposta pel misteri amb un toc juvenil i arrelat al territori; o en clau més emocional, ‘Quan torni la llum’, de Carles Acosta posa el focus en les relacions humanes i amoroses, les ferides invisibles i el maltractament.
El catàleg d’enguany de l’Editorial Llamps i Trons, també és molt variat. D’una banda, tenim la poesia íntima i emocional de la mà de Juli Fernández amb ‘De cor t’ho vaig dir’, i de Laia Corma amb ‘Flors d’Amor’, centrats en l’amor i els cicles vitals. En clau narrativa, presenten ‘Coca masegada’, de Maria Cucurull que entra en el terreny del thriller polític amb corrupció, mentre que ‘El parany de Tucídides’, de Francesc Puigpelat i Valls, (Premi Manuel Cerqueda Escaler a la Nit Literària), que juga amb la venjança i la manipulació psicològica. També hi ha espai per a la passió futbolera amb ‘Principat Blaugrana’, d’Àlex Terés, que explora els vincles entre Andorra i el Barça, o l’aventura simbòlica amb ‘La font dels diamants’, de Pol Bartolomé, que barreja llegenda i identitat en un entorn pirinenc.
També estan a punt d’anunciar el llançament de ‘Ruralia (De llavors i d’ara)’ -Premi Grandalla 2025- un viatge poètic paisatge físic i emocional de la infantesa i la terra, de Carles Jardí Pinyol, que convida a recórrer un món de bancals, oliveres i silencis. Editorial i Acadèmia Masegosa presenta ‘El rebost i altres malsons’, de Fabiola Sofía Masegosa transforma el quotidià en terror pur, mentre que ‘Coses que passen quan vols salvar el planeta’, d’Anna Sierra Barrabés combina aventura juvenil i consciència ecològica.
Com cada any tampoc hi poden faltar les novetats de Trotalibros Editorial que aporta una mirada internacional amb clàssics i redescobriments: ‘El cambio’, de Kostas Taktsís; ‘No había ventanas’, de Norah Hoult; ‘Los caminos del azar’, de James Hilton i ‘Hora de conèixer l’home’, de James Baldwin.
El panorama es completa amb altres publicacions destacades com ‘¿Y ahora qué?’, de Toni Gamero, sobre la vida després d’una leucèmia; ‘40 anys de la SAC i d’evolució del món’, d’Àngels Mach i diversos autors, com a recull de pensament i conferències; ‘Passos previs’, de Tony Lara, amb una mirada fotogràfica a la processó de la Seu d’Urgell; ‘L’Ossa d’Ordino. Una tradició ancestral dels Pirineus’, d’Albert Roig, sobre patrimoni immaterial; ‘Serps, avets i huracans. Llegendes que conviuen a Andorra’, de diversos autors, que posa en valor la diversitat cultural; ‘Tot va passar alhora’, de Teres Colom, una història de formació i ambició; ‘El Manual Digest de Mossèn Antoni Puig’, de Francesc Rodríguez, amb mirada històrica; ‘El silenci de la broma’, de Sylvette Lluch, contra l’assetjament escolar; ‘Operación Reto. La historia de Artur Seguí Volumen II’, de Marta C. Auñon, en clau de novel·la negra; i ‘Conflictes bèl·lics al Pirineu. 21es Trobades Culturals Pirinenques’, de la Societat Andorrana de Ciències, sobre la història del territori.