Si les primeres etapes van estar marcades pels grans espais oberts, les rectes interminables i la calor intensa de l’interior de la península, els darrers dies han presentat un escenari ben diferent. Les pistes agrícoles han deixat pas progressivament a camins forestals i trams més tècnics, alguns dels quals sense un traçat clarament definit.
Part del recorregut ha coincidit amb el GR-14, la senda del Duero, fet que ha afegit dificultat a unes etapes caracteritzades per un desnivell més important i per una menor ciclabilitat. Segons explica el mateix Moreira, la jornada prèvia a l’entrada a Portugal ha estat una de les més dures del viatge, tant per les característiques del terreny com pel temps invertit a superar alguns obstacles del recorregut.
En aquests contratemps, hi ha hagit un episodi inesperat, a Caçarelhos (Portugal), amb una manada de gossos que va obligar el ciclista i la seva dona, Gemma, a interrompre temporalment la marxa. Tots dos van haver d’enfilar-se a un mur de pedres i esbarzers mentre esperaven els serveis d’emergència, una situació que va acabar resolent-se sense conseqüències més enllà d’algunes rascades i d’un retard de gairebé una hora en la jornada.
Superat aquest incident, la travessia ha continuat per la zona de la presa de Miranda, en un entorn marcat per una vall profunda que contrasta amb els paisatges travessats durant els dies anteriors.
Després de jornades marcades per la calor intensa, Moreira destaca que els matins són ara considerablement més frescos, una circumstància que ajuda a afrontar les hores de bicicleta en una fase del recorregut en què l’acumulació de quilòmetres ja es comença a notar.
Amb Portugal ja sota les rodes, el projecte enceta l’últim tram del viatge. Encara queden quilòmetres per recórrer, però el destí és cada vegada més a prop després d’una travessia que ha combinat carreteres secundàries, pistes rurals, camins de muntanya i alguns imprevistos que formen part de qualsevol aventura de llarga distància.
Comentaris (1)