La primera de les dues grans jornades d’un certamen que arriba a la 12+1 edicions, és a dir, a la tretzena edició, que no cal ser tan maniàtic ni llepafils, ha reunit desenes de persones, potser uns quants centenars, fins i tot, en els diferents espais on el festival programa actuacions. Que si la plaça del Poble, que si la placeta de Sant Esteve o al cap del Carrer. El laberíntic i encomiable nucli antic de la capital del Principat és una petita rua de gent que fa tastets. Musicals i literals. Perquè la gastronomia també té cabuda en les propostes del festival que lideren Toni Colom i Oriol Vilella.
Es treuen del barret propostes que són d’allò més interessants -si no, els ho demanen als centenars de persones que han omplert gairebé de gom a gom la plaça Guillemó a mitja tarda per escoltar la proposta d’un sextet femení de Barcelona que es fa anomenar Maruja Limón- però que el gran públic no coneix. Però sí, que sí, que les ‘Marujes’, per exemple, tenen requesta internacional. I no pas perquè hagin passat la frontera del riu Runer venint de Barcelona. No és pas això, aquestes artistes del flamenc, de la rumba, dels estils llatins, toquen aquest estiu per tot Europa i també pel nou continent.
Que si Eugènia Correia o els Bluetonics. O potser els Electrix. Encara Isolda a l’espai del Cap del Carrer i a l’escenari Jazz Messengers hi ha lloc per a la celebració. Odara Trio fan deu anys i ho celebren a l’escenari, i els Komanem en fan vint
I des d’Amèrica ha arribat una altra de les propostes trencadores i molt celebrades d’aquesta jornada de divendres del Jambo. També a les Arcades, la banda texana Vandoliers ha fet les delícies d’un públic àvid de descobrir noves coses. I el country i propostes germanes dels ‘punkarres’ de Vandoliers ha estat també d’allò més cridaner d’un Jambo que cada jornada porta les seves apostes més enllà de la mitjanit. Ofereix iniciatives internacionals, però no abandona l’oferta KM0.
Que si Eugènia Correia o els Bluetonics. O potser els Electrix. Encara Isolda ha de tancar la jornada a l’espai del Cap del Carrer i a l’escenari Jazz Messengers hi ha lloc per a la celebració. Ja s’ha dit, els Odara Trio fan deu anys i ho celebren a l’escenari. I també a l’escenari s’hi veuen els Komanem. Aquests en fan vint. De tot hi ha a la vinya del Senyor. I el Senyor, en aquest cas, és el Jambo, una proposta festivalera amb escenaris a tocar els uns dels altres però amb ofertes tan diferents que segur que hi ha l’opció de trobar alguna perla. O, potser, de quedar-se amb totes elles.
De moment i per començar, la cosa ha anat de rumba i ha anat de country. Sempre amb el permís de les bandes locals, que també reclamen la seva dosi de protagonisme i el seu dret a triomfar. Jambofans que al centre històric d’Andorra la Vella hi tenen una cita. I encara hi ha música per disparar. La notes no s’aturen. L’ambient de concert estival tampoc. Si és Jambo, arriba l’estiu.
PD: La nota ‘freak’ de la jornada, si es vol dir d’aquesta manera, l’han protagonitzat els catalans Ypnosi. Una proposta de música rock, indie o com se li vulgui dir passat per un sedàs irreverent, còmic i fins a un cert punt incomprensible. Una proposta diferent que mira d’obrir-se camí amb un parell de treballs discogràfics en cartera. Això sí, autoproduïts.