Tot va començar amb una rosa. L’any passat, durant més de 300 quilòmetres pel desert d’Almeria, l’asturiana Mireia Fernández en va carregar una a l’esquena. No era un complement ni una extravagància. La cuidava a cada avituallament, la netejava i procurava que arribés intacta fins al final. Era la manera de fer pedalar amb ella la seva amiga Rosa, que havia lluitat durant anys contra el càncer i havia mort només tres dies abans de començar la cursa.
Entre els qui van coincidir amb Fernández durant aquella Titan hi havia l’andorrà Ramon Aranda. “La Mireia va cuidar la rosa des del primer dia fins al final. Va ser una cosa espectacular”, recorda l’andorrà. Un any després, aquella flor ha deixat de ser únicament un homenatge personal per convertir-se en el símbol d’un projecte molt més ampli.
‘Una rosa contra el desert’ reunirà a Almeria sis persones -i les que vulguin sumar-s’hi- que han passat per un càncer i que explicaran les seves històries amb l’objectiu de donar visibilitat a la malaltia i recaptar fons per a la investigació a través de la Fundació CRIS contra el Càncer. “Creiem que explicant aquestes històries podem animar molta més gent a seguir els mateixos passos, a no quedar-se estancada i intentar tirar endavant”, explica Aranda.
DOS TUMORS ENMIG DE LA PANDÈMIA
La seva història no es mesura només en les 30 Titans que acumula. El març del 2020, just quan esclatava la pandèmia, a Aranda li van detectar dos tumors de pròstata. Al neguit pel diagnòstic s’hi va sumar un context especialment complicat: hospitals saturats, confinament i setmanes d’espera abans de conèixer el resultat de la biòpsia. “Ho vaig passar malament i tampoc podia sortir de casa perquè estàvem tancats”, rememora. Quan les restriccions van començar a permetre sortir a fer esport, va recuperar una de les coses que més necessitava. “La bicicleta va ser el millor que em podia passar. Vaig poder començar a sortir quan ens van començar a deixar i em va ajudar moltíssim”.
Després de l’operació, però, va haver de tornar a aparcar-la. Els metges li van prohibir pedalar durant una temporada llarga. Ell tenia una motivació al cap: tornar a la Titan Desert. “Aquella temporada llarga la vaig fer curta perquè tenia molt clar que volia tornar a la Titan, volia tornar a enfilar-me damunt de la bicicleta”, explica. I ho va aconseguir. Encara en procés de recuperació, va tornar a competir a la Titan Desert del Marroc. “Em vaig enfilar damunt de la bici i vaig poder fer una altra Titan. De fet, em va anar de primera.”
Per això, quan Fernández va decidir transformar el record de la seva amiga en un projecte col·lectiu, la història d’Aranda hi encaixava. Per al ‘biker’ andorrà, la bicicleta ha estat molt més que una eina per acumular quilòmetres. “L’esport i la bicicleta en concret són una gran medicina per a tots nosaltres, tant per superar els cops que ens ha donat la malaltia com per als que encara la pateixen”, defensa.
LA NÚMERO 31 DESPRÉS D’UNA BAIXA OBLIGADA
La Titan Desert Almeria, que es disputarà de l’1 al 4 d’octubre pel desert de Tabernas, serà també especial esportivament per a Aranda. Serà la seva 31a Titan, després que una lesió esquiant l’hivern passat li impedís disputar la prova del Marroc. “Em va fer molta ràbia no poder-hi anar. Ara em fa molta il·lusió retrobar tota la família Titan i poder formar part d’aquest equip, que ha comptat amb mi per donar visibilitat a aquestes històries”, assegura.
Aranda mantindrà, però, els seus colors habituals. Competirà amb el Quality Team al costat de Joan Montaner, alhora que participarà en les accions d’‘Una rosa contra el desert’. Era una condició important per a ell. “Quality és la meva família”, remarca. Dues samarretes simbòliques unides, segons explica, per un mateix element: “L’amistat és un dels eixos que uneixen els dos equips”. Al costat d’Aranda hi haurà José Almagro, Cris Morán, Ana Varea, Daniel Palomo i Maite Solís, a més de la mateixa Mireia Fernández, promotora d’una iniciativa que vol convertir experiències de supervivència en un missatge d’esperança.
Fa un any, Aranda va veure com Fernández travessava el desert protegint una rosa que semblava massa fràgil per suportar més de 300 quilòmetres entre pols, calor i bicicleta. Va arribar fins al final. Ara aquella mateixa rosa torna al desert carregada de més històries. Entre elles, la d’un home que ha fet de pedalar una manera de continuar avançant.