“La intenció era aprendre com es dissenyen i es fabriquen els xassís amb impressió 3D, com es fa el codi d’intel·ligència artificial amb una mica d’electrònica i programació i llavors muntar el robot”, detalla Nadal, que destaca, sobretot, la manera de fer “accessible” la robòtica educativa. “Per això utilitzem un telèfon com a ‘cervell’, impressió 3D per al xassís i un microcrontrolador per afer la transmissió entre el telèfon i el motor que permeti fer moure el robot”, i és que la idea és que fos simple per atraure els joves cap a disciplines de ciències. “Mentre juguen aprenen altres conceptes que els faran falta per a feines futures en robòtica o enginyeria”, apunta.
Nadal explica que malgrat que a dia d’avui hi ha marques que fabriquen robots educatius, aquests poden costar entre 300 i 500 euros, mentre que l’E3bot és molt més econòmic. “Els components electrònics valen uns 30 euros”, detalla, els mòbils, com que se’n reciclen d’antics, se solen tenir sense cost, tot i que també s’han aconseguit acords amb marques de telèfon perquè facin donatius a les escoles i així, “tota la part més cara d’un robot, com la càmera, pantalles, micros, altaveus... ja ve d’un telèfon reciclat”. En el cas de la impressora 3D, diu que les que estan utilitzant costen entre 300 i 500 euros, “menys que un ordinador”. Per tant, en general, “podem dividir, fàcilment, per deu el preu d’un robot que és tan eficaç com un que abans valia 300 euros. A més, amb alguns dels components dels mòbils, es pot tenir tecnologia que alguns robots educatius no tenen”.
Amb tot aquest projecte a la butxaca i l’interès de la Unesco, ha començat a recórrer mig món. Des de l’organisme internacional es fan contactes amb els ministeris d’Educació dels països interessats i s’acorden les dates per fer un taller. Llavors Nadal fa les maletes i va on sigui. Darrerament ha fet pràcticament un viatge al mes i s’ha mogut, sobretot, per Àfrica. El ministeri d’Educació concernit, selecciona entre 10 i 20 professors per participar de la formació, que s’allarga durant una setmana. Se’ls facilita la impressora 3D, els components electrònics i aprenen com crear el robot per després, traslladar-ho als seus alumnes. “Sense la Unesco aquest accés internacional hauria estat absolutament impossible”, afirma.
LABORATORI D’IDEES
La producció del xassís es fa localment amb les impressores 3D i Nadal detalla que s’intenten importar el mínim de peces d’electrònica possible. Per això també s’estan creant Fablabs, tallers de noves tecnologies on s’hi instal·len un parell o tres d’impressores i ordinadors per tal que a més de crear robots, es puguin fabricar altres productes que siguin d’utilitat per als emprenedors locals. “Hi ha països que han fet, per exemple, màquines per regar de forma automàtica i amb la mateixa tecnologia poden posar un controlador per saber si la terra està seca, enviar la informació al telèfon i aquest activarà una bomba d’aigua per regar”. I és que més enllà de la part educativa, hi ha també voluntat de “crear llocs de treball locals”.
A mesura que el projecte va creixent, s’ha format també un grup de Whatsapp per compartir experiències i ara es busca la manera de poder sumar també altres països que es vulguin unir a la proposta encara que no sigui a través de la Unesco.
Joan Nadal també remarca el fet que es treballa amb codi obert, per tant “tothom qui utilitzi aquest projecte per a l’educació pot agafar-lo, replicar-lo i no haurà de pagar cap llicència. L’única condició és que quan fas una millora del robot, l’has de compartir amb la comunitat perquè se’n pugui beneficiar.
APLICACIÓ A ANDORRA
Joan Nadal deixa clar que allà on va “faig d’ambaixador d’Andorra” per fer conèixer el país en indrets on ni tan sols n’havien sentit a parlar. Tampoc oblida que el 2009 va guanyar el Premi Innovadors que li va permetre invertir en maquinària i es mostra convençut que ‘a casa’ també hi hauria lloc per desenvolupar el seu projecte.
“Jo crec que és un bon país, si hi hagués voluntat de centrar-se cap a la IA o la robòtica educativa, Andorra s’adaptaria molt bé a tot el món de les noves tecnologies”, detalla, assegurant que si li sorgís l’oportunitat “estaria encantat de tornar a Andorra”. De fet, també creu que per apostar per la diversificació, cal pensar en “innovació” i no en projectes que es mengin massa recursos o que necessitin molt d’espai.
De fet, afegeix, ara amb la Unesco treballen per trobar un país pilot -un dels candidats és Guinea Equatorial- per aplicar un pla de formació dels joves, entre els 14 i els 18 anys, per veure després quins projectes tenen un cop han rebut educació STEM. I creu que a Andorra seria fàcil de fer gràcies a les dimensions del país, que facilitarien el seguiment. Nadal adverteix que si bé “l’especialitat que es necessitarà a partir d’ara serà la IA, qui tindrà les idees seguirà sent l’home”, per tant, creu que Andorra “podria ser capdavantera i esdevenir el primer país d’educació STEM global”.
De fet, Nadal també té clar que no es pot girar l’esquena a la IA, però cal tenir molt en compte les parts fosques que té. “La pregunta ja no és si utilitzar o no la IA, la tenim aquí i la utilitzarà tothom, però cal formar la gent, educar-los perquè la utilitzin bé, tant èticament com perquè sigui una eina que ens ajudi”, reivindica. També creu que caldrà detectar “els valors humans que caldrà potenciar perquè hi ha coses que la IA no farà mai”, així, cal veure què port aportar l’home que la IA no pot i potenciar-ho.